Foto: Ricard Lobo
Carme Sansa.
La Diputació de Barcelona ha presentat en streaming el llibre Sant Jordi, llibres i roses. Amb text de Carme Polo i fotografies de Ricard Lobo, arquitecte i fotògraf, ve a donar suport i acompanyar la candidatura de la Festa de Sant Jordi a Catalunya com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO, que presideix la mateixa autora.
Fou amb aquesta candidatura que començà el periple documental que va dur Carme Polo a realitzar una extensa tasca d’investigació que es condensa ara en un llibre que combina diferents aproximacions a la Diada de Sant Jordi. El lector hi trobarà un recorregut històric que respon a preguntes clau com quan va començar la diada o què fou abans, la rosa o el llibre i un recull d’anècdotes i curiositats, com que el fàstic que sentia per l’amor la petita Aloma va ser el llibre més venut el Sant Jordi de 1938.
Es combina aquesta perspectiva històrica amb tot de reflexions de diferents personalitats de l’àmbit català (Perico Pastor, Pascual Maragall o Ferran Adrià) sobre la Diada, en un enfocament més personal i íntim. Així, la lectura desemboca en una reflexió sobre el fet de llegir, d’estimar i, especialment, de compartir, i la importància de seguir-ho fent.
Foto: Ricard Lobo
Les fotografies, preses bàsicament a la ciutat de Barcelona, tenen la peculiaritat de redoblar-se en convocar l’instant precís, la suggestió de la forma: un somriure, la mirada de dos amants que intercanvien una rosa, la complicitat del lector i el llibre de vell que feia temps que buscava i ha rescatat d’entre la pila d’exemplars d’una paradeta perduda del gòtic, la llum especial d’un dia que tothom sent seu i, alhora, tots i totes volem compartir amb altres.
Ricard Lobo pretén captar aquest precís instant que sintetitza tots els instants anteriors i posteriors i tots els escenaris en què, a Catalunya, es repeteix la mateixa imatge.
Foto: Ricard Lobo
El llibre, publicat de manera simultània en català, castellà i anglès, recull l’essència d’una festa que, institucionalitzada pels ciutadans i feta seva per persones de tota edat i procedència, parla de persones i d’allò que ens fa humans, com és l’amor, la generositat, la cultura i la llibertat. Es tracta de compartir espais, de fer els carrers de tots i totes ocupant la plaça del poble, vagarejant carrerons, abraçant els nets i els fills que duen roses a cal pare i cala mare o compartint el concert de la plaça Felip Neri amb l’ésser preferit.
Al llarg de la presentació, l’autora ha ressaltat en diverses ocasions que el nostre malaurat 2020 no és el primer any que la Diada ha d’ajornar-se: al llarg dels seus cent anys de vigència ha estat ajornada en diverses ocasions a causa d’inclemències meteorològiques, aldarulls polítics o interessos editorials i tot i així, la festa és resistent perquè vehicula el sentiment de pertinença a una nació que estima la cultura.
Foto: Ricard Lobo
És essencial recordar que la cultura és una necessitat bàsica i dret inalienable per a qualsevol individu. Com ressaltava Joan Carles Garcia Cañizares, diputat de l’àrea de Cultura, ens ensenya a ser crítics i podríem afegir-hi que, en els últims mesos, hem pogut comprovar que és allò que ens ancora al racional enmig de la incoherència dels temps i els desgavells.
El llibre, editat per Viena Edicions, amb el suport de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, ja es troba disponible a totes les llibreries. El podreu trobar dijous a les paradetes que, si el Procicat autoritza, les llibreries muntaran davant dels seus locals. Potser se’ns ha trencat el temps a les mans però dins aquest llibre s’hi troba, congelada però viva, la brisa d’un 23 d’abril evitern.
Sant Jordi, llibres i roses
© Del text: Carme Polo
© De les fotos: Ricard Lobo
© Editat per Viena Edicions, amb el suport de la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona
