Marina Rossell va ser la primera persona a musicar Maria-Mercè Marçal, amb qui va tenir una estreta relació. N’escoltem el poema Corrandes de lluna que Rossell va convertir en la Cançó de la sort.
Corrandes de lluna
Avui, si venia
la lluna morta,
l’amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l’amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja,
l’amor cantaria,
l’amor boja.
Mes ai, si ve blanca,
rodona i blanca,
l’amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l’amor cantaria
l’amor minvant.
Ai, quina ufana de lluna!
Amic, sortim en finestra
entre les dotze i la una!
Lluna, moneda de coure
a l’aire, duu-nos fortuna
entre les dotze i la una.
Del seu llibre Llengua abolida (1973-1988), (Edicions 62).
Foto: Rafael Vargas.
