La saviesa dels antics

A finals del segle XIII, el rei Jaume II va fer un encàrrec al seu secretari i traductor, el jueu barceloní Jafudà Bonsenyor: que recollís la saviesa dels antics. Per construir aquesta obra, de caràcter didàctic i moralitzador, es va servir de llibres orientals escrits en àrab i en hebreu, de sentències d’autors grecs, llatins i cristians, i de dites d’origen popular. Aquests manaments de la vida pràctica han sobreviscut al temps i encara avui ens poden ser útils. El poeta i hebraista Manuel Forcano els ha traduït al Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs que, publicat per l’Editorial Barcino (de la Fundació Carulla) en la seva col·lecció Tast dels clàssics, serà presentat el diumenge 13 de setembre a les 14:00 a La Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta. Us convidem a tastar catorze dels més de set-cents pensaments que hi trobareu.

Foto: Catorze

1. Tothom diu mal d’aquesta vida però ningú no vol deixar-la.

2. Quan vegis un peix relluent, pensa que se n’ha menjat un altre.

3. Aquesta vida exalça els dolents i humilia els bons; és com la balança que eleva el poc i baixa el molt.

4. Només perdona qui té el poder de venjar-se.

5. Digué el savi: allò que guardis del teu enemic no ho descobreixis al teu amic, perquè els cors canvien de parer.

6. Qui té guardat el seu secret és senyor d’ell mateix.

7. Val més dir «no» al teu germà, que no pas dir-li «sí» i trigar.

8. Hi ha dos classes d’homes difícils de trobar: els qui donen molt i els qui demanen poc.

9. L’envejós pensa que si tu perds saviesa, ell podria obtenir-la.

10. Té sort aquell que viu molt i veu en els seus enemics allò que li plau.

11. Demana pels veïns i després compra la casa.

12. Qui no té ronya, no té prou saviesa.

13. Digué un savi: tenir cabells blancs m’amoïna, però encara em sap més greu que em caiguin, i és curiós com ens molesta perdre una cosa que no volem pas.

14. Qui és bo mor i troba repòs, i qui és dolent mor i la gent reposa d’ell.