Foto: fauxels
Fins a nou ordre, tots els vocals reunits acordem:
Que el condicional assumirà durant un temps les tasques que es conjugaven en futur.
Que el subjuntiu serà patrimoni dels esperançats.
Que el present serà el temps verbal preferit dels valents, dels tossuts i dels temeraris.
Que el punt volat garantirà la distància de seguretat entre les eles.
Que “aïllament” s’escriurà temporalment amb ela geminada per coherència.
Que, més que mai, la il·lusió serà, salvant les distàncies, el millor lloc on quedar-se.
Que la “e’” la “a” i la “o” es col·locaran la mascareta en un sentit o en l’altre depenent de si tenen accent obert o tancat.
Que les dobles esses, les dobles erres i les dobles eles es confinaran plegades en cas de positiu.
Que el “no” també podrà ser un fals positiu.
Que es restringeix el contacte de llengües i es protegeixen les més vulnerables.
Que els pronoms febles, grups de risc, aniran entre parèntesis.
Que els lletraferits hauran de curar-se abans de reprendre les cites.
Que els interrogants esdevindran els guardians de la prudència.
Que les exclamacions seran les eines dels enfadats i dels excessius; dels sorollosos i dels convençuts.
Que la infantesa s’escriurà en negreta, com a premi.
Que la política anirà en cursiva, com a toc d’atenció.
Que l’optimisme sempre se subratllarà, perquè cal subratllar-lo.
Que tots els projectes en quarantena s’expressaran mitjançant els punts suspensius.
Que la ce trencada ens representa.
Que les majúscules s’esforçaran a ser menys contundents en èpoques d’incertesa.
Que les minúscules s’escriuran en lletra d’impremta fins que la lletra lligada deixi de ser potencialment contagiosa.
Que els dos punts no seran estigmatitzats quan donin pas a diagnòstics decebedors.
Que el punt i coma s’emprarà bé per no esdevenir contraproduent.
Que les subordinades sabran interrompre’s quan no tinguin clar com continuar.
Que les frases fetes esperaran èpoques millors per reafirmar-se.
Que els diacrítics podran ser reincorporats a la feina temporalment, en cas que calguin reforços.
Que les paraules sabran callar quan sigui l’hora dels fets.
Que les paraules sabran conhortar quan els fets no acompanyin.
Que les paraules podran sol·licitar la baixa si se les sol·licita per a dir mentides.
Que només s’acceptaran els punts i seguit fins que es pugui commemorar com cal el sentit d’un final.
Queda dit.
1
0
