“Per a un lector dels nostres dies La faula de Guillem de Torroella, un escuder mallorquí documentat entre 1348 i 1375, és un conte d’autor, d’un autor medieval de qui tenim la sort de saber el nom i el llinatge. La faula és la seva única obra coneguda i llegint-la ens adonem que Guillem era devot d’un univers de ficció complex, tan potent, tan present i tan actiu a la memòria, que embolcalla i supera la realitat, fins al punt que l’escriptor no té més remei que ficar-s’hi ell mateix, entrar-hi, fer-ne part. És l’univers de la matèria de Bretanya, que al segle XIV venia a ser com una saga cinematogràfica d’èxit majoritari, que havia generat un esclat descontrolat de seqüeles, spin-offs i reescriptures”, escriu Lola Badia, l’encarregada de versionar en català modern aquesta història de cavalleries mediterrània.
Una història, ara publicada a la col·lecció Tast de clàssics de l’Editorial Barcino, que es presenta així: un matí de Sant Joan, l’escuder mallorquí Guillem de Torroella es veu empès a viure una aventura meravellosa que el portarà a viatjar més enllà de la mar i a conèixer el rei Artús en persona. El monarca llegendari, pres d’una tristesa profunda, li encomanarà una missió que ho podria canviar tot. Us convidem a llegir un fragment d’aquesta obra publicada fa més de sis-cents anys, quan les històries del rei Artús eren l’equivalent de les sèries de moda.
Foto: Catorze
—Com que és molt poc coneguda —va dir el rei—, et contaré tota la meva història. N’escoltaràs l’autèntica veritat. Jo soc Artús, en altre temps rei de Bretanya. Jo soc Artús, que he passat moltes penes i molts treballs per exaltar el mèrit i el valor. És ben cert el que conten els llibres, tal com has recordat: que vaig ser greument ferit a Salisbury, quan Mordret es va alçar en armes en contra meu. La mort, en aquella ocasió, es mostrava inevitable. Tanmateix, en aquell moment vaig fer que el meu cavaller Girflet llancés aquesta espasa, que és la millor del món, en unes aigües grans i profundes: el meu cor m’ho demanava. Aleshores es va esdevenir el que el savi Merlí ja havia predit temps enrere, que una mà la va agafar pel pom i la va fer desaparèixer tot d’una. Aquest fet va tenir un gran significat, perquè totes les desgràcies que s’han esdevingut al món s’hi havien de reflectir, tal com passa ara mateix. Morgana, la meva germana, aquesta que és aquí amb mi, va venir al lloc on jo era, prop de la platja, al llindar del bosc; va arribar-hi per mar, amb una nau. Les seves pregàries em van convèncer de pujar-hi. Tot d’una es va desfermar una tempesta —el temps s’havia tornat calent com el foc—, que ens va conduir a aquest indret, on m’he estat des d’aleshores. Tan bon punt vam ser aquí, abans que s’hagués acabat el dia, vaig quedar completament restablert i guarit, sense benes ni ungüents, gràcies a una singularíssima aventura que no es pot pas oblidar.
La faula
Guillem de Torroella
Tast dels clàssics, 18.
© de l’adaptació, de la introducció i dels comentaris, Lola Badia, 2020.
© Editorial Barcino, SA.
