Màtria és dona, mare, casa, terra, refugi. És canviar la perspectiva, desaprendre i construir de nou. Al seu nou disc, Gemma Humet, a part de compartir lletres seves i fins i tot de musicar-ne una del seu tiet Joan Baptista Humet, fa un viatge a bracet de poetesses com Maria Mercè Marçal, Estel Solé i Sònia Moll. Us n’oferim el primer avançament, Interpreta’m, un poema de Mireia Calafell musicat per Gemma Humet i fet vídeo per Guillem Roma.
“La Mireia Calafell és una de les meves poetesses preferides, m’agrada molt la manera que té de dir les coses. Tenia una base musical feta, em faltava una lletra, i llegint el seu llibre Costures em va aparèixer aquest poema, que té dos versos que em sobten: “I en l’abraçada/ sigues rebel dels límits”. Hi penso molt, en els límits, en fins a quin punt les coses són com han de ser. I els últims dos versos, “Més mal que el que s’acaba/ fa allò que no comença”, també tenen molt de pes. Partint d’això, em va ser molt fàcil construir tota la cançó. A part, el disc es va gravar just abans del confinament: vam estar treballant fins un dimecres, i ens van confinar un divendres. Mentre estava tancada m’escoltava el que havia fet i pensava: ara encara pren més sentit. Quan vam reprendre la postproducció del disc, en aquesta cançó hi havia unes coses que no se sentien bé, i vam dir de gravar de nou la veu. Va ser un alliberament: ho vaig poder cantar pensant en el nou sentit que havia pres després del confinament.”
Invoca l’esclat de la follia,
imposa un règim d’excepció,
abraça’m. I en l’abraçada
sigues rebel dels límits,
parla’m de tu, calla’m les nits
–et demanava.
No marxis, no te’n vagis encara.
Equivoca’t abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta’m
–et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s’acaba
fa allò que no comença.
Foto de Jan Riera
