Tast editorial

Pare què fem amb la mare morta

Ens il·luminaria les nits/ més negres

Antònia Vicens: «Quan escric cerc la perfecció»

| 06/10/2020 a les 10:24h
Especial: Poesia
Arxivat a: Biblioteca, poesia, tast editorial, Antònia Vicens
"Pare/ ens mou/ l'oblit/ o ens mata l'enyorança", escriu Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941) a Pare què fem amb la mare morta (LaBreu Edicions). Un poemari en què, amb una cruesa i sensibilitat extraordinàries, posa com a centre de l’experiència de pèrdua la mort de la mare. Us convidem a llegir-ne dos poemes.
 

Foto: Catorze



Potser podríem posar la mare dreta
a un racó
de la casa  Fanal
o llum de peu
ens il·luminaria les nits
més negres  Tret
que prefereixis
tenir-la
plantada al jardí  I veure
com 
s'inclina
cap a tu. 


Si llancéssim les dents de la mare al voltant del
taronger traurien
arrels
obririen vies  Així
a nosaltres
ens seria fàcil endinsar-nos
fins al nucli de la terra
ja que
entre les roques foses
de ben segur
hi ha 
encara viva
la seva veu     No ploris.

 

 Pare què fem amb la mare morta


 © Antònia Vicens, 2020
 © LaBreu Edicions
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició i una publicació a l'artista visual Tony Cokes
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat