Crònica

Margaret Atwood: «La por i el caos són el motor dels estats totalitaris»

L'escriptora ha mirat el futur (i el passat i el present) a la Biennal de Pensament

| 14/10/2020 a les 11:45h
Especial: Crònica
Arxivat a: Biblioteca, CCCB, crònica, Margaret Atwood, Biennal de Pensament

Foto: CCCB

 
Riallera i afilada, l’escriptora Margaret Atwood va ser la personalitat estrella de la primera sessió de la Biennal de Pensament: Ciutat Oberta, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona del 13 al 18 d’octubre. Confinada al Canadà, el rostre de front prominent de la poetessa ocupava una gran pantalla instal·lada a la Plaça Joan Coromines del CCCB:  l’acte, que va iniciar un atmosfèric recital d’Enric Casasses amb música d’Ilia Mayer, es va fer a l’aire lliure per respectar les mesures de seguretat imposades per la pandèmia de covid-19. Si el tema de la sessió era "Mirar el futur", Atwood va reconèixer que quan el 1985 va escriure El conte de la Serventa (Quaderns Crema, en castellà a Salamandra) no es va imaginar que als Estats Units arribarien a tenir un “govern autoritari” com l’actual, i que el planeta estaria tan amenaçat. De fet, el context en el qual va escriure aquesta novel·la que l’ha convertit en una celebritat mundial i que s’ha adaptat a una sèrie televisiva, està íntimament relacionat amb la situació política dels Estats Units als anys vuitanta, en què sota la presidència de Reagan no es va ratificar l’esmena de la igualtat de gènere. “Aleshores vivia al Berlín Occidental, on encara hi havia el mur, i de sobte, boom!, quan va caure es va dir que la història s’havia acabat, que havia guanyat el capitalisme i que només ens quedava anar de compres... després, el 2001, vam veure que no era així”, va dir des de la seva assolellada casa d’Ottawa amb un fulard vermell al coll.

 

Foto: CCCB

 
El conte de la Serventa, que va escriure empesa per una necessitat imperiosa, malgrat que al seu voltant la prenien per "boja", neix d’un neguit molt profund: "¿Quins mecanismes produeixen els estats totalitaris? "Ho veiem avui dia, i no es tracta d’esquerres o de dretes, sinó del comportament humà, de com en certes circumstàncies en què els éssers humans se senten amenaçats es deixen seduir per algú que de sobte arriba i diu: "Jo tinc un pla i hi posaré fi". I va afegir: "La por i el caos són el motor dels estats totalitaris".
 
Interrogada per la periodista Anna Guitart que –sola, a dalt d’un escenari en forma d’iglú– afrontava el fred de la nit amb una manta sobre les cames, Margaret Atwood va anar desgranant anècdotes sobre el seu recorregut vital i professional: la seva infància feréstega als boscos canadencs –el seu pare era científic entomòleg–, que no va anar a escola fins als 6 anys, i que el 1961, als 27, quan va guanyar la prestigiosa medalla I.J. Pratt pel poemari Double Persephone, les seves companyes de pis li van cremar les sabates: "Deien que estaven massa fetes pols perquè una escriptora premiada les continués portant!" També va evocar el seu recorregut professional erràtic i els seus complicats inicis com a escriptora, "Ningú va voler publicar la meva primera novel·la". Va bromejar rememorant la seva estada a París de jove: "Fumava Gitans i bevia absenta mentre feia de cambrera... pensava que moriria de tuberculosi!", i va confessar que, malgrat les dificultats, mai va deixar d’escriure poesia. De fet, ha publicat disset poemaris i la rapsoda Maria Cabrera va oferir un tast dels seus versos –traduïts al català per Montserrat Abelló– abans i després de l’entrevista per videoconferència.  
 

Foto: CCCB

 
La poesia vincula l’escriptora amb la veritat, una de les qüestions que més intriguen aquesta autora canadenca que, als seus 80 anys, mostra una agudesa i vitalitat lloables. En aquest sentit, va assenyalar que “Molts polítics distorsionen els fets de la realitat, com veiem ara amb el covid-19”. Atwood considera que s’han de distingir "els fets de l'opinió" que, empesa per les xarxes socials, “avança molt ràpidament”. “Només els fets són veritat o no, i si una cosa no és veritat, no pot ser justa”, va reblar.
 
Si en El conte de la Serventa l’escriptora va mostrar qualitats de pitonissa, a la inauguració de la Biennal també va voler fer algunes prediccions positives –"M’agrada tenir esperança"– respecte a la pandèmia del covid-19: "Calculo que a l’abril ja tindrem una vacuna i s’acabarà tot". En tot cas, la malaltia no l'ha inspirat gens a nivell literari: “Als joves i als infants, als quals els ha canviat la vida, sí que tindrà una influència directa i en sorgirà alguna cosa de tot plegat més endavant”.

El vídeo de l'acte sencer: 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
El Museu de L'Hospitalet acull una exposició que explora el nu masculí
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Poesia arriba a la 23a edició
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett estrena el muntatge de Denise Duncan, la seva autora resident
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum projecta un cicle de curtmetratges animats per a infants