Per Petterson viu en una casa al bell mig del bosc noruec. Al costat hi té la cabana on treballa, on ha escrit la seva nova novel·la Homes en la meva situació (Club Editor). Envia catorze fotografies del seu estudi, en forma de joc. Imatges que són com enigmes o idees per a un poema escrites a raig. Les endevinalles d’un autor a partir dels seus objectes de cada dia. Menudeses que trobem també dintre les seves novel·les.
1. La mà enlaire fa el senyal d’encantat de coneixe’t i té un somriure murri. Els seus personatges en són, de murris. Sobretot Arvid Jansen, el protagonista d’unes quantes novel·les de Petterson. No cal buscar paral·lelismes entre autor i personatge: es troben, però Arvid Jansen no és un alter ego sinó un doble en situacions de risc.
Foto: Per Petterson
2 i 3. La baixada que Petterson fa de casa seva a l’estudi, quan surt el sol. Els lectors de Sortir a robar cavalls potser hi veuran la casa de Trond Sander, l’home de setanta anys que recorda la seva infància i el seu pare desaparegut. A les novel·les de Petterson el paisatge és un personatge més.
Foto: Per Petterson
4. El nen que rema podria ser el de Sortir a robar cavalls.
Foto: Per Petterson
5. Petterson és un escriptor tossut. Ha publicat set novel·les que, en realitat, poden llegir-se com una de sola. Impressiona el seu camí, vist en perspectiva. Quan la intuïció de Petterson s’encalla, per no sortir de l’estudi, toca la guitarra espanyola que es veu a la fotografia, al costat d’un angelet.
Foto: Per Petterson
6. O potser s’encomana al retrat de Mao, a la dreta, que també pertany a Arvid Jansen a Maleeixo el riu del temps: “La imatge de Mao que tenia era la coneguda fotografia acolorida on està assegut una mica inclinat sobre l’escriptori, escrivint amb una d’aquelles plomes de tinta xinesa o un pinzell.”
Foto: Per Petterson
7. La biblioteca d’un escriptor. T’ensenya una cosa i després t’encega perquè no la vegis. El moble estrany és un escriptori de peu, que Petterson fa servir… per llegir. No s’està ni cinc minuts quiet assegut a les seves cadires bones, com si l’haguessin d’atrapar.
Foto: Per Petterson
8. La corba de la catana s’assembla a la del caiac. Aquesta fulla de samurai no esmolada és un regal, una rèplica a prova d’harakiri. “No faig símbols però m’agraden els objectes que tenen substància, hi ha alguna cosa de tangible en ells, un propòsit.” El quadre l’ha pintat el germà de Petterson. La corba d’un meandre a la costa nord de Jutlàndia, on estiuegen. “Els pinzells de l’escriptori són del meu germà. Jo no pinto, però m’agrada veure què és capaç de fer amb ells. M’inspiro de veure’ls.”
Foto: Per Petterson
9. A vegades hi ha més misteri en una capsa tancada que en un lleopard. Conté la correspondència de Petterson amb l’escriptora nord-americana Tess Gallagher.
Foto: Per Petterson
10. “Nedadors de nit”. Així es dirà la nova novel·la de Per Petterson. Potser. De moment qui narra és la Vigdis, una de les filles d’Arvid Jansen a Homes en la meva situació. “No ha de ser un relat sobre el seu pare. O això espero”. Abans podreu llegir M’hi nego, que sortirà a Club Editor el 2021.
Foto: Per Petterson
11. Els premis. L’IMPAC és un dels més prestigiosos del món literari. Potser no són emblemes de vanitat sinó de coratge pels dies en què tot surt malament.
Foto: Per Petterson
12. Imatges que xoquen, a correcuita, i que en conformen una de nova. “Estimo Akhmàtova”. I el cotxet és un regal de la seva filla. Arvid Jansen condueix un Mazda de color cava, on també dorm i hi passa mitja vida. El bressol fetitxe dels homes en la seva situació.
Foto: Per Petterson
13. “Café de Flore. El cafè de París on Sartre i Beauvoir solien treballar amb un cafè de crema o alguna cosa així.” L’enigma es resol. Arvid Jansen ja en parla a Homes en la meva situació, de Simone de Beauvoir: “has de conèixer els meus amics del Café Flore, i m’enlairava i se m’enduia lluny de la meva habitació d’adolescent, a Europa, i em proporcionava una sensació forta, una sensació embriagadora de viure la gran vida, però també una sensació de solitud”.
Foto: Per Petterson
14. Una imatge crepuscular per dir adeu. En realitat és la primera que Petterson envia, presa ben d’hora al matí a la cabana entre els arbres. Una cloenda feta amb un principi. “Em penedeixo una mica d’aquesta foto. Normalment no tinc aquesta pinta. Espero.” El crepuscle pot ser matutí o vespertí —i entretant hi ha les imatges enigmàtiques i els llibres de Per Petterson.
Foto: Per Petterson
