Pablo Picasso va néixer a Màlaga el 25 d’octubre de 1881 i va morir a Mogins (França) el 8 d’abril del 1973. Als vuit anys ja va fer una primera pintura a l’oli: El picador groc. Tenia una forta relació amb el seu pare, que era professor de dibuix.
Picasso va ser un artista molt prolífic: no només pintava sinó que el seu interès l’apropava tant a l’escultura i a la ceràmica com al disseny d’escenografies i de vestuaris per a muntatges teatrals. Es va involucrar en política: va ser membre del partit comunista espanyol i del francès. Recordem el creador del cubisme llegint-ne 14 reflexions.
Picasso retratat per Gjon Mili
1. Quan un és jove, ho és per a tota la vida.
2. Faig el que és impossible, perquè el que és possible ho fa qualsevol.
3. La inspiració existeix però t’ha de trobar treballant.
4. Tot el que pot ser imaginat és real.
5. No pinto el que veig, pinto el que penso.
6. Si algú ja sap exactament el que vol fer, per què ho fa?
7. Quan em diuen que soc massa vell per fer una cosa, procuro fer-la de seguida.
8. El teu millor capital és la salut. Aprofita-la. Si és bona, no la facis malbé; si no ho és, no l’espatllis més.
9. Els ordinadors són inútils, només et poden donar respostes.
10. Encara que només existís una única veritat, no es podrien pintar cent quadres sobre el mateix tema.
11. El principal enemic de la creativitat és el bon gust.
12. Tots els nens neixen artistes. El problema és si aconsegueixen seguir sent-ho quan creixen.
13. La pintura és més forta que jo, sempre aconsegueix que faci el que ella vol.
14. Quan era petit la meva mare em deia: si et fas soldat, arribaràs a ser general, si et fas mossèn, arribaràs a ser Papa. Vaig decidir ser pintor i m’he convertit en Picasso.
