Vostè és aquí

La vida, activitat essencial

Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar

| 30/10/2020 a les 08:55h
Especial: Vostè és aquí
Arxivat a: Cambres pròpies, Mar Vallecillos, Vostè és aquí

Foto: Ahmed Zayan


Que ni teatre, ni concerts, ni poesia, ni cinema. Que es cancel·len totes les actuacions. Penso en les entrades pel circ dissabte a l'Ateneu Popular de Nou Barris. Les havia tret just ahir, que ràpid moren tantes coses abans de néixer, aquests dies. Quantes entrades s'han quedat als llimbs, quants esforços per aixecar un espectacle i també per separar cadires, anar a comprar més hidrogel, demanar dades a tort i a dret, replanificar les hores de tothom pel maleït toc de queda. Toc de queda, em repeteixo... toc de queda. I alguna cosa sembla esquerdar-se del tot dins meu i recordo quan quedàvem per tocar-nos, quan em tocaves i et quedaves. I penso en les entrades ara inservibles, i en les sortides perdudes. I n'hi havia, de sortides, i tant que n'hi havia i que n'hi ha. Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar. Haver de fer tants sacrificis sense veure la mínima consideració seriosa de les sortides possibles, com ara injectar recursos a allò essencial, precisament.

I si no hi ha recursos "enlloc", què tal pensar a intervenir la sanitat privada? Què tal mobilitzar milers de treballadors públics dedicats a absurditats i burocràcies i posar-los a rastrejar o altres suports a la sanitat pública? Què tal plans seriosos de reconversió econòmica que atenguin ara i sempre necessitats reals de la gent? Què tal en comptes de crear la NASA catalana per conquerir l'espai, ocupar-se de la vida a la terra? Què tal suspendre desnonaments? 
 
Però aquest vespre, mentre el telenotícies informava que no podem sortir el cap de setmana del nostre municipi, encara que sigui el més densament poblat del país, els mossos desnonaven una família amb tres criatures ben a prop de casa. Faltava una hora per a l'inici del toc de queda i m'ha semblat que dins meu s'esquerdava alguna cosa gairebé del tot. A uns no ens deixen sortir, a d'altres els treuen a la força. Caldrà organitzar-se per continuar obrint entrades i pensant sortides, que la vida és aquella activitat tossudament essencial.

 

COMENTARIS

Injustícia
Anònim, 30/10/2020 a les 10:51
+3
-2
Ja veus... La República catalana tampoc sería ni més justa, ni més democràtica...
Gràcies
Paulina Ros, 30/10/2020 a les 15:30
+4
-0
Brutal, gràcies per posar-hi paraules.
Absurd
Pilar Civit, 30/10/2020 a les 17:48
+2
-0
És tan absurd tot que fa basarda. Ja no sé si qui escoltar. Així que aquest text, em sembla genial. Gràcies.
Quina merda
Anònim, 30/10/2020 a les 18:35
+2
-0
Sempre som els mateixos qui paguem les conseqüències dels altres.
Pandemia Covid
Anònim, 02/11/2020 a les 10:07
+1
-0
Sempre ens tocan els sacrificis a els mateixos. Al poble. Com a l'edat mijnana.2020

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba a la seva vuitena edició
Imatge il·lustrativa
La Fabra i Coats ofereix un programa públic d'activitats relacionat amb les seves exposicions
Imatge il·lustrativa
WusMed reuneix dues metodologies en una formació en línia
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
«Hem de treballar com si creguéssim en el futur: si no, tancaríem la paradeta i avall»
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona estrena una visita virtual a l'edifici dissenyat per Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un videoclip mostra allò que experimentem quan nedem
Imatge il·lustrativa
Una campanya del govern alemany encoratja els joves a quedar-se a casa per frenar el coronavirus