Què passa quan es troben obres d’art creades amb una diferència de mil anys? Com es relacionen? Què expressen de nou, un cop juntes? El Museu Nacional d’Art de Catalunya vol oferir una manera diferent d’experimentar la seva col·lecció i ho fa amb Diàlegs intrusos, que es podrà gaudir fins al 7 de novembre de 2021, una proposta que posa en relació obres que pertanyen a col·leccions diferents, artistes diferents de segles diferents perquè, d’aquesta trobada, en sorgeixin nous contrastos i afinitats.
Diàlegs intrusos és un nou format, un nou plantejament museogràfic que vol crear una nova capa de lectura que s’afegeixi al relat habitual, el cronològic, històric i evolutiu a què estem acostumats. Per a fer-ho, el Museu Nacional d’Art de Catalunya compta amb la col·laboració de la Fundació Suñol, una de les entitats privades que posseeix una de les col·leccions d’art contemporani més importants del país. La fundació presenta i aporta a la mostra obres d’artistes de renom mundial com Richard Avedon, Eduardo Chillida i Antoni Tàpies que omplen espais fins ara buits i estableixen diàlegs interessants.
Sergi Aguilar, director de la Fundació Suñol i Àlex Mitrani, conservador d’art modern del Museu, comissarien la primera edició d’aquests diàlegs, Tot és present, un títol que, tenint en compte el context actual, fa referència a la incertesa, la nostra relació confusa amb el passat, el present i com ens projectem al futur, i també és una crida a atrevir-se a fer-nos preguntes sobre el nostre comportament com a individus i com a col·lectivitat, perquè aquests diàlegs no només es poden llegir en clau artística, sinó que també suposen una experiència personal, afectiva i de reflexió vital.
Frontal d’altar de Durro, segle XII. Foto: Museu Nacional d’Art de Catalunya
La proposta de Diàlegs intrusos és subtil i atrevida a la vegada, perquè es presenten obres en localitzacions insospitades, que l’espectador pot anar a buscar al plànol que facilita el museu o bé senzillament trobar-les durant la visita habitual, però el seu aparellament suggereix analogies i fa visibles ecos formals compartits que s’aprecien malgrat la distància cronològica. En l’art, de l’època que sigui, es pot dibuixar un fil fet d’elements comuns que parlen de com els artistes han expressat intensament passions i angoixes humanes que són atemporals.
Un exemple d’aquests diàlegs és el que s’estableix entre el frontal d’altar de Durro, una pintura del segle XII que en aquesta proposta es relaciona amb la Chaise de salon d’art (1974), de Jaume Xifra, on el dolor, a les imatges dels martiris dels sants en el primer i en el material emprat per a la realització de l’obra –filferro espinós– en el segon, es fa protagonista d’una conversa de segles de durada.
Chaise de salon d’art (1974), Jaume Xifra. Foto: Fundació Suñol
A més de visitar-los presencialment, els diàlegs de la mostra són accessibles a través de l’aplicació Second Canvas Museu Nacional (disponible per a Android i iOS), des d’on es pot gaudir de comentaris de les obres i de la seva relació.
