Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va sobreviure a una infantesa plena de perills: el van intentar assassinar al bressol; quan només tenia tres anys, el seu pare, Pere el Catòlic, el va lliurar com a penyora al seu enemic, Simó de Monfort, per intentar evitar la guerra; l’infant es va passar més de dos anys captiu fins que el seu pare va morir a la guerra. El papa va haver d’intervenir perquè fos alliberat, i va passar a la custòdia de l’orde del temple. Només tenia sis anys quan va fer el jurament de rei, i va haver d’enfrontar-se a les conspiracions i traïcions dels seus familiars i consellers. Va aconseguir consolidar el poder, i ha passat a la història com a conqueridor de Mallorca, el regne de València i també el de Múrcia, que va cedir a Castella.
Els trenta-tres primers capítols del seu Llibre dels fets han estat duts al català modern de la mà de Raül Garrigasait i d’Edicions Barcino, que ho ha publicat amb el títol Com vaig arribar a ser rei dins la seva col·lecció Tast de Clàssics. En aquest document, que és un testimoni de la infantesa i la consolidació del poder del monarca, hi trobem fragments com aquest: “Mentre jèiem al bressol, ens van tirar una pedra per la trapa, i va caure ben a la vora, però Nostre Senyor ens va voler salvar de la mort.” “Perquè nós érem infant, que només teníem onze anys, i tot el que fèiem ho fèiem amb el consell dels nobles que ens acompanyaven; perquè, com que no sabíem guiar la nostra terra ni prendre decisions, era natural que necessitéssim que altres ens aconsellessin.” Us n’oferim el fragment (en català modern i en la versió original) en què el monarca explica l’origen del seu nom (inèdit fins aleshores dins la dinastia catalano-aragonesa).
Foto: Catorze
La nostra mare, així que vam néixer, ens va enviar a Santa Maria, i ens van portar a coll, i deien matines a l’església de Nostra Senyora; i, tan bon punt ens van fer entrar pel portal, van cantar Te Deum laudamus. I els clergues no sabien que hi havíem d’entrar, sinó que vam entrar quan entonaven aquell càntic. Després ens van dur a Sant Fermí. I quan els qui ens portaven van entrar per l’església de Sant Fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus Israel.
Quan ens van tornar a casa de la nostra mare, ella es va alegrar molt d’aquests presagis. I va fer fer dotze candeles, totes del mateix pes i la mateixa mida, i les va fer encendre totes alhora, i a cada una hi va posar el nom d’un apòstol, i va prometre a Nostre Senyor que ens posaria el nom de la candela que durés més. I va durar més la de sant Jaume, tres dits més que les altres. I per això i per la gràcia de Déu tenim el nom de Jaume.
Retrat del rei Jaume el Conqueridor, de la darreria del s. XVI, còpia d’un retaule medieval. Es troba a l’Ajuntament de Palma.
E nostra mare, sempre que nós fom nats, envià’ns a Santa Maria, e portaren-nos en los braces; e deien matines en l’església de Nostra Dona; e, tantost con nos meteren pel portal, cantaren Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nós deguéssem entrar allí, mas entram quan cantaven aquell càntic. E puix llevaren-nos a Sant Fermí. E quan aquells qui ens portaven entraren per l’església de Sant Fermí, cantaven Benedictus Dominus Deus Israel.
E, quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt alegre d’aquestes pronòstigues que ens eren esdevengudes. E feu fer dotze candeles, totes d’un pes e d’una grandesa, e feu-les encendre totes ensems, e a cada una mes sengles noms dels apòstols, e promès a nostre Senyor que aquella que pus duraria, que aquell nom hauríem nós. E durà més la de sant Jaume bé tres dits de través que les altres. E per açò per la gràcia de Déu havem nós nom En Jaume.
Un documental de Ricard Bellveser sobre El llibre dels fets, de Jaume I:
Com vaig arribar a ser rei
© de l’adaptació i dels comentaris, Raül Garrigasait, 2020.
Reservays tots els drets d’aquesta edició: Editorial Barcino, SA.
