Imatge del refugi d’Estanys de la Pera Foto: Palau Robert
Des del 30 de novembre i fins al 14 de febrer de 2021 es pot visitar al Palau Robert l’exposició 100 anys sent FEEC. S’hi repassa la història de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, des de la seva fundació i fins a l’actualitat, passant pels difícils anys de dictadura franquista.
La mostra, que ens apropa a l’esport de muntanya català, també recull les relacions que manté l’entitat amb altres federacions ibèriques així com el seu compromís social, cultural i esportiu. Ho fa a través de les accions que ha dut a terme per tal de garantir una pedagogia esportiva inclusiva i respectuosa amb l’entorn natural.
Kilian Jornet a la Copa del Món de Curses per Muntanya. Foto: Jordi Marimon
La FEEC organitza trobades esportives exclusivament femenines així com diferents programes de formació i subvenció, convertint-se així en la segona federació esportiva catalana en nombre de dones federades.
El programa Dona i Esport promou l’equitat de gènere dins l’esport, una tasca especialment necessària en l’àmbit de competició, on fins a l’any 2005 no s’equipara la dotació del premi en les carreres entre homes i dones. També reivindica els noms que la història ha deixat de banda, com els de Carme Romeu o Maria Antònia Simó, pioneres de l’escalada femenina durant els anys quaranta. I és que el paper de la dona en l’esport català de muntanya, sovint ignorat, ha estat especialment rellevant aquest 2020, en què Maria Costa ha guanyat el primer or català en els jocs olímpics d’hivern de la joventut, a Lausana.
Pòdium femení 100% català d’ esportistes de la FEEC a la Copa del Món de Curses per Muntanya del 2019 a Andorra. Foto: Palau Robert
Mountain Wilderness
Fa ben poc, al parc natural de les Wli Waterfalls, a Ghana, hi vaig trobar un cartell que destacava entre la verdor tropical per disparar una pregunta esmolada: Are you a friend or a foe to the environment? (Ets un amic o un traïdor de la natura?).
Francesc Roma, comissari de l’exposició de la FEEC i autor del llibre Cent anys caminant i guardant el país, explica que a l’Himàlaia s’hi acumulen, també, tones de residus de tota mena: ampolles d’oxigen plenes o buides, envasos, excrements humans i, fins i tot, els cossos dels i les alpinistes que han perdut la vida intentant fer el cim.
Però és l’Everest que s’endú, segons els estudis de camp, l’honor de ser la muntanya més bruta del planeta. Més de 335 tones de deixalles varen ser retirades en una acció l’any 2017 i la situació de contaminació mediambiental va arribar poc després a extrems tan crítics que les autoritats s’han vist en l’obligació de limitar l’accés a la muntanya. Des de 2019, la nova normativa redueix els permisos per ascendir al cim i regula el turisme i les estades als campaments.
Imatge de l’exposició Foto: Palau Robert
La FEEC, que té clar quina ha de ser la relació entre l’esportista i l’entorn, dona suport a la iniciativa ecologista Mountain Wilderness, que, des de la seva fundació als anys vuitanta, promou la preservació de la naturalesa salvatge no modificada per l’activitat de l’home.
La FEEC celebra 100 anys, doncs, combinant pedagogia i acció social i cultural, a través d’iniciatives com els Jocs Florals de Muntanya o la Flama de la Llengua Catalana, amb els èxits esportius. Aquests últims es tradueixen en la recent consecució de representació catalana en dues modalitats olímpiques: l’esquí olímpic de muntanya juvenil i, a l’espera que es convoquin els jocs de Tòquio, l’escalada.
Imatge de l’exposició Foto: Palau Robert
