L’educació és un fet transversal. Va més enllà de l’escola perquè educa la família, però també educa l’entorn, el poble, vila o ciutat que fa de marc de la nostra vida diària. La funció d’educar és una tasca compartida de tota la societat, i aquest és l’eix que articulen les ciutats educadores, ciutats que aposten per l’educació al llarg de la vida, que mobilitzen i articulen tots els agents educatius del territori i que situen l’educació com a eix central del seu projecte de ciutat.
Aquest 2020 fa 30 anys que es va celebrar el primer 1r Congrés de Ciutats Educadores i de la proclamació de la Carta de Ciutats Educadores, un document que va impulsar la pedagoga Marta Mata i que ha esdevingut una de les bases fonamentals del discurs municipalista. Per commemorar aquest aniversari, però també per fer balanç i mirar cap al futur, la Diputació de Barcelona ha celebrat la jornada Ciutats Educadores: 30 anys de compromís municipal amb l’educació.
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, va destacar la importància de la ciutat com a espai de justícia i d’oportunitat i Alfredo Vega, diputat d’Educació, que també va intervenir en la presentació de la jornada, va assenyalar la necessitat que qualsevol reflexió i actuació municipal cal que tingui en compte les circumstàncies locals, més encara en l’actual context de pandèmia, un repte a tots els nivells que, imposant la distància social, dificulta especialment la construcció de la comunitat.
Des de la seva creació el 1990, la xarxa de ciutats educadores s’ha escampat com una taca d’oli i en aquest 30è aniversari ja hi participen més de 500 municipis d’arreu del món, des de Catalunya fins a Argentina, passant per Austràlia i Corea. Maria Truñó, presidenta delegada de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, va presentar l’actualització de la Carta, una posada al dia necessària per fer front a noves circumstàncies com la desigualtat digital i sensibilitats molt més presents avui dia com el gènere, la inclusió i les cures, especialment adreçades a les persones en etapes vitals més fràgils.
30 anys i un balanç
Joan Manuel del Pozo, doctor en Filosofia i ponent de la nova versió de la Carta de ciutats educadores, va ser l’encarregat de fer balanç, una recapitulació que va recuperar valors bàsics i permanents de la Carta inicial com l’educació en la diversitat, la participació i la planificació urbana i va exposar i justificar les actualitzacions d’aquest document. A la nova Carta hi tenen cabuda el diàleg intergeneracional i la lluita contra tota discriminació per edat, el dret a la bellesa, a viure en un entorn agradable i admirable, la necessitat d’un accés garantit a les xarxes per a tota la ciutadania, entre moltes altres.
Aquest balanç va continuar amb el debat L’experiència de les ciutats educadores en temps de pandèmia, on van participar Francesc Arolas, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Granollers; Estíbaliz Canto, regidora d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz; i José Luis Alfaro, regidor d’Educació, Infància i Joventut de l’Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid. Van destacar, cadascú des de la seva experiència, la força que la Carta dona al municipalisme i la xarxa d’agents locals. Estíbaliz Canto, en referència a la situació causada pel coronavirus, va explicar les actuacions que des del seu ajuntament s’han fet per pal·liar la bretxa digital que hi ha entre les famílies, una situació de què ja hi havia consciència, però que s’ha fet evident i ha reclamat accions com la distribució d’ordinadors, formació en matèria digital per a famílies i facilitar connexió a internet a comunitats que no en tenien.
