​Ja fa 54 Nadals que la Fundació Carulla felicita les festes amb la seva Nadala, una postal que sorgeix de la tradició d’enviar targetes amb bons desitjos, i que Lluís Carulla i Maria Font van voler portar més enllà i van transformar en una publicació cultural. Aquest 2020, la cultura i l’educació han tingut un paper clau i s’han presentat davant dels ulls de tothom com a béns fonamentals de la nostra societat, i La Nadala de la Fundació Carulla dona suport a aquests valors oferint recursos i experiències sobre com la cultura transforma l’educació a través de les arts.


Descobrim en 14 idees les claus d’una educació artísticament transformadora, tal com les exposa La Nadala 2020.

Foto: Fundació Carulla


1. La cultura transforma l’educació, l’educació transforma les persones i les persones transformen el món. L’educació i la cultura constitueixen l’ADN de la Fundació Carulla, i, en aquesta línia, La Nadala 2020 explora un debat que sentim més urgent que mai: com la cultura i els llenguatges artístics estan transformant l’educació.
[Nicolau Brossa Carulla, president de la Fundació Carulla, i Marta Esteve Zaragoza, directora de la Fundació Carulla.]

2. En defensa de la importància de les arts. Lali Bosch, professora de filosofia, i Joan Manuel del Pozo, filòsof i exconseller d’Educació, fan un recorregut des de la Grècia clàssica fins a l’actualitat amb el vincle íntim entre cultura i educació com a fil conductor.
[Quim Rubio, responsable de projectes de la Fundació Carulla, entrevista a Lali Bosch, professora de Filosofia, i Joan Manuel del Pozo, filòsof i exconseller d’Educació.]

3. Com les arts estan transformant el món? La Nadala 2020 ofereix una mirada que traspassa les nostres fronteres i es fixa en polítiques i programes internacionals -de Kisangani a Hèlsinki, de Madrid a Delhi!- que promouen el paper de les arts i la cultura en l’educació.
[Laura Calçada Barres, escriptora i periodista.]

A través dels Dialogue Events, de l’agència pública austríaca KulturKontakt, alumnes, mestres i artistes experimenten junts mètodes artístics a l’escola. © Franzi Kreis/BMBF KKA


4. L’utilitarisme i la competitivitat han de deixar pas a la imaginació i les arts. L’art és un territori excepcional per explorar, descobrir, formular noves preguntes i imaginar formes de vida alternatives. Fer això és important en qualsevol moment de la vida, però especialment a la infància i adolescència.
[François Matarasso, artista comunitari, escriptor i investigador.]

5. Què s’està fent a les escoles catalanes? Catalunya també està vivint una transformació a les aules mitjançant programes artístics. Els centres Magnet, Escola Nova 21, Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, AraART, Música a les escoles, Ciutat Educadores, Escoles Tàndem o Educació 360, són alguns dels programes i projectes que han revolucionat l’educació tal i com l’enteniem fins ara.
[Núria Martínez Ribot, periodista.]

Fotografia del programa En Residència dut a terme per alumnes de l’Institut Viladomat de Barcelona en col·laboració amb l’artista Martin Vitaliti durant el curs 2019-2020. © A Bao A Qu / Institut de Cultura / Consorci d’Educació de Barcelona


6. Les veus del sector cultural. La Nadala 2020 dona veu a responsables de programes educatius i de projectes artístics i culturals per esbrinar perquè cultura i educació han de treballar plegades i quin paper han de tenir en el món post-COVID-19?

7. L’art activa la sensibilitat i exercita les potencialitats humanes. L’experiència artística exercita totes les nostres capacitats intel·lectuals, però l’accés a la pràctica de l’art s’ha de garantir amb un acompanyament professional de qualitat. Per a la transformació a través de l’art i la cultura calen bones estratègies pedagògiques.
[Maria Paczkowski, professora a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL)]

8. Coneix els projectes pedagògics de creació pioners a Catalunya. La Nadala 2020 repassa sis bones pràctiques artístiques que des de fa anys transcorren dins l’entorn educatiu i que destaquen tant pels processos que desenvolupen com pels resultats.
[Núria Juanico, periodista.]

El Mercat de les Flors fa de pont entre artistes i escoles mitjançant el projecte Tot Dansa, impulsat per l’Institut del Teatre i l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona. © Alfred Mauve/ Tot Dansa/2017


9. Els equipaments culturals com agents educadors. Els equipaments culturals són motor de canvi de la societat i exerceixen un paper com agents educadors. Entendre el patrimoni cultural com un dret humà ens ajuda a connectar-lo amb la seva font de producció, les persones.
[Maider Maraña, directora de la Fundació Baketik i consultora en drets humans i cultura.]

10. Escola i museu, camins convergents. El Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla a l’Espluga de Francolí és un exemple de transformació en un espai educatiu obert al diàleg, a l’aprenentatge i a la cocreació. És una extensió de les escoles, un equipament obert al territori i a les persones que hi viuen.
[Carme Escales, periodista.]

Les propostes educatives del Museu de la Vida Rural arriben a tota la família. © MVR


11. Quina educació cultural i artística necessiten les escoles i quina tenen els mestres i artistes? Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural, aborda una de les qüestions més controvertides del debat sobre cultura i educació: la del perfil i la formació que necessiten els docents i creadors per treballar plegats en aquests espais mixtos.
[Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural.]

12. Mutare Educació. La plenària Mutare Educació de la Fundació Carulla va posar en relació 250 persones vinculades al món artístic, cultural i educatiu amb l’objectiu d’identificar i cocrear les claus per desenvolupar projectes artístics als centres educatius.
[Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural.]

Foto: Fundació Carulla


13. El paper de la cultura durant el confinament. Durant el confinament, les escoles van haver de tancar i l’educació va entrar pels balcons de les cases. Al llarg d’aquells mesos, la cultura va tenir un paper central en l’educació. Ens va salvar, però més enllà d’això, les arts es van vestir d’educació per a milions d’alumnes i famílies.
[Elisenda Guiu, guionista i escriptora.]
[Patxi Giol, responsable de comunicació de la Fundació Carulla.]


14. Només s’aprèn allò que emociona, allò que s’estima. La connexió emocional és l’inici de qualsevol aprenentatge, i així es posa en pràctica a l’Escola Octavio Paz de Barcelona, on la cultura i l’art es conceben com a motors educatius i de cohesió.
[Xavier López Ortín, director de l’escola Octavio Paz de Barcelona.]

El curs 2019-2020, tot i la interrupció presencial pel confinament, l’escola Octavio Paz va dedicar el projecte de recerca al mar. © Escola Octavio Paz


La Nadala 2020 es pot reservar a www.fundaciocarulla.cat/nadala. Totes les aportacions es destinaran íntegrament a projectes educatius que facin front a noves necessitats creades per la COVID-19 a l’escola catalana.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa