Qui sap si la tendresa

T'estimo molt (ja ho saps)

I sonarà aquell disc que em vas regalar quan vaig marxar de casa

| 21/12/2020 a les 22:17h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Bob Clark


A casa, inesperadament, fa olor de llenya cremada. Ho vam començar a sospitar fa unes setmanes, quan aquest fred prudent empenyia cap enrere la calor de l’estiu. De seguida vam intuir que allò que s’escapava de les llars de foc dels veïns es colava per les comissures de les nostres finestres. El vent tímid del vespre feia crepitar la fusta i, com una embranzida, aquell perfum entrava amb una força invisible. Inhalat, és una màquina del temps impecable. Del viatge a recules, hi ha la manta gruixuda de la nostàlgia, que em porta el fum que sortia de les xemeneies del poble quan tenia més somnis que alçada. Quantes coses s'han quedat allà, ancorades en el pretèrit, que no han vingut amb el periple de l'enyor...


Avui t'asseus en un extrem d'aquesta taula. Tan petita que semblava el Nadal passat, i que gran que queda enguany. Fa mesos que no ens podem veure, almenys com a nosaltres ens agradaria. A dins meu i al meu voltant han passat coses i, encara que ens escalfa cada dia sentir-nos les veus, és pràcticament impossible retenir el mar que ara ens creix als ulls. Cuidar-nos, qui ens ho havia de dir, també és no visitar-nos, no acariciar-nos, no abraçar-nos. Quin temps més injust, el nostre, que insisteix, vol quedar-se i no acaba de passar.

Com aquestes mans gastades que ara t'escriuen, com les clivelles de la fusta que han esgarrapat les velles estovalles de les celebracions, com les llums intermitents que il·luminen sòbriament el balcó, hi soc per dir-te que, malgrat tot, malgrat els abismes de la distància i els fantasmes de la solitud, et penso i et faig un lloc al meu costat, en aquests dies precaris de fang i cendres que vivim. Encenc un foc humil molt a prop dels records, i projecto a la paret les nostres millors esperances. Espetegarà l'agulla damunt el vinil, i sonarà aquell disc que em vas regalar quan vaig marxar de casa. Amb el vi de la bodega, passarà una pandèmia i et vindré a buscar. T'estimo molt (ja ho saps).

COMENTARIS

Gràcies...
Montserrat2020, 22/12/2020 a les 19:02
+10
-1
Gràcies per emocionar-me. El que escrius és preciós. Gràcies...
Una llàgrima
Montseigle, 26/12/2020 a les 21:05
+3
-1
Preciós quin escrit tan tendre

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra una realitat que afecta moltes persones
Imatge il·lustrativa
La dramaturga estrena l'obra «Sota la neu» al cicle #jotambé de la Sala Beckett
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett acull una obra de Daniela Feixas sobre la violència sexual