Qui sap si la tendresa

T'estimo molt (ja ho saps)

I sonarà aquell disc que em vas regalar quan vaig marxar de casa

| 21/12/2020 a les 22:17h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Bob Clark


A casa, inesperadament, fa olor de llenya cremada. Ho vam començar a sospitar fa unes setmanes, quan aquest fred prudent empenyia cap enrere la calor de l’estiu. De seguida vam intuir que allò que s’escapava de les llars de foc dels veïns es colava per les comissures de les nostres finestres. El vent tímid del vespre feia crepitar la fusta i, com una embranzida, aquell perfum entrava amb una força invisible. Inhalat, és una màquina del temps impecable. Del viatge a recules, hi ha la manta gruixuda de la nostàlgia, que em porta el fum que sortia de les xemeneies del poble quan tenia més somnis que alçada. Quantes coses s'han quedat allà, ancorades en el pretèrit, que no han vingut amb el periple de l'enyor...


Avui t'asseus en un extrem d'aquesta taula. Tan petita que semblava el Nadal passat, i que gran que queda enguany. Fa mesos que no ens podem veure, almenys com a nosaltres ens agradaria. A dins meu i al meu voltant han passat coses i, encara que ens escalfa cada dia sentir-nos les veus, és pràcticament impossible retenir el mar que ara ens creix als ulls. Cuidar-nos, qui ens ho havia de dir, també és no visitar-nos, no acariciar-nos, no abraçar-nos. Quin temps més injust, el nostre, que insisteix, vol quedar-se i no acaba de passar.

Com aquestes mans gastades que ara t'escriuen, com les clivelles de la fusta que han esgarrapat les velles estovalles de les celebracions, com les llums intermitents que il·luminen sòbriament el balcó, hi soc per dir-te que, malgrat tot, malgrat els abismes de la distància i els fantasmes de la solitud, et penso i et faig un lloc al meu costat, en aquests dies precaris de fang i cendres que vivim. Encenc un foc humil molt a prop dels records, i projecto a la paret les nostres millors esperances. Espetegarà l'agulla damunt el vinil, i sonarà aquell disc que em vas regalar quan vaig marxar de casa. Amb el vi de la bodega, passarà una pandèmia i et vindré a buscar. T'estimo molt (ja ho saps).

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
04/01/2021
Imatge il·lustrativa
24/11/2020
Imatge il·lustrativa
10/11/2020
Imatge il·lustrativa
05/10/2020

COMENTARIS

Gràcies...
Montserrat2020, 22/12/2020 a les 19:02
+9
-0
Gràcies per emocionar-me. El que escrius és preciós. Gràcies...
Una llàgrima
Montseigle, 26/12/2020 a les 21:05
+2
-0
Preciós quin escrit tan tendre

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa mostra com la impressió 3D transforma el dia a dia
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix un espectacle per al públic familiar
Imatge il·lustrativa
Viu el Teatre celebra una setmana d'activitats presencials i en línia
Imatge il·lustrativa
La dramaturga Denise Duncan imparteix un curs d'escriptura teatral a la Sala Beckett
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett dedica un cicle d'espectacles, lectures i xerrades a la dramaturga
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya omple el 2021 de cicles, projeccions i exposicions