El 2020 ha sigut un any difícil pel cinema. Molt difícil. Però el cinema és il·lusió, pels mons de fantasia on ens trasllada, però també perquè dibuixa una petita llum d’esperança enmig del que hem viscut i encara vivim. La Filmoteca de Catalunya s’ha agafat aquest esperit per confeccionar la programació d’aquest 2021, un any que, mes a mes, recuperarà projectes que van quedar diluïts per la pandèmia i celebrarà, entre centenaris, cicles, exposicions i també nous projectes, la màgia del cinema. Aquest serà, amb tota la il·lusió, el 2021 de la Filmoteca.
Gener
John Cassavettes: Rostres i ombres.
Referent indiscutible del cinema d’autor nord-americà, John Cassavetes és el pare espiritual del cinema independent als Estats Units. Per aquesta retrospectiva la Filmoteca de Catalunya rescata tant alguns dels seus millors treballs com a actor, com Rosemary’s Baby (Roman Polanski, 1968) o The Fury (Brian De Palma, 1978), com els seus títols icònics com a realitzador, fent tàndem creatiu amb Gena Rowlands, com Faces, Opening Night, A Woman Under the Influence o Gloria.
Febrer
Carlos Reygadas: Silencis i tenebres.
Enfant terrible del cinema mexicà, ha desenvolupat un inquietant món propi poblat de personatges contradictoris que ha estat premiat a Cannes (Luz silenciosa; Post tenebras lux) i reconegut internacionalment. Aquest cicle, programat en el marc del De Grec a Grec, comptarà amb la presència del mateix Carlos Reygadas.
Març
Descobrir Artavazd Peleixian.
Autor d’una filmografia que arrenca als anys seixanta a Moscou, el cineasta armeni utilitza material d’arxiu per explorar les fronteres entre el documental i la ficció. Sobreviuen nou obres que dialoguen amb reflexions teòriques, i La Nature (2020) parteix d’imatges recollides d’internet sobre la cohabitació de les comunitats humanes amb el seu entorn.
Theo Angelopoulos, entre Marx i Brecht.
L’autor de La mirada d’Ulisses va morir el gener del 2012. La Filmoteca li dedica aquesta retrospectiva que recorre la història del segle XX des d’una mirada poètica amb Marx i Brecht com a referents ideològics i estètics. S’hi projectaran films com Anaparastasis (Reconstrucción),1970; I Kinighi (Los cazadores), 1977; i To Vlemma tou Odyssea (La mirada de Ulises), 1995, entre d’altres.
Abril
Marc Recha: Cinema a les venes.
La Filmoteca recupera els primers films en súper-8 de Marc Recha i es fixa en l’evolució del cineasta, des de l’experimental El cielo sube fins que els seus llargmetratges acullen personatges cada cop més humans, sovint extrets de la realitat, com a Un dia perfecte per volar (2014). Aquest cicle comptarà amb la presència del mateix Marc Recha.
Maig
Carta blanca a Colita.
A més de la seva trajectòria com a fotògrafa, Colita també ha seguit com a foto fixa nombrosos rodatges en escenaris del nostre país. Contagiada pel cinema, té una llarga llista de films que admira i, amb aquesta Carta blanca, mostrarà i comentarà les seves preferències amb el públic de la Filmoteca.
Juny
Dorothy Arzner, una dona a la fàbrica de somnis.
Arzner va començar com a muntadora i es va acabar convertint en l’única directora estable del Hollywood dels anys trenta. La seva mirada femenina s’identifica en les protagonistes dels films que va realitzar amb la complicitat de Clara Bow, Katharine Hepburn, Rosalind Russell o Lucille Ball. Al cicle es projectaran pel·lícules dirigides per la cineasta com The Wild Party (1929), The Bride Wore Red (1937), i Dance, Girl, Dance (1940), entre d’altres.
Juliol i agost
Chris Marker, un electró lliure.
Un cicle i una exposició per recordar el misteriós Chris Marker en el seu centenari, un cineasta relacionat amb els directors de la Rive Gauche, que a més, en llibertat, xuclava de Kurosawa o Tarkovski i va influenciar cineastes més joves. S’hi veuran pel·lícules com La jetée (1962), Le Joli mai (1962) i Sans soleil (1982), entre d’altres.
Melodrames creuats.
El cicle es fixa en la línia de continuïtat que va dels melodrames de John M. Stahl i Douglas Sirk a la seva recreació a càrrec de Fassbinder o la desconstrucció postmoderna de Todd Haynes. Amb pel·lícules com An affair to remember (Leo McCarey, 1957), Sleepless in Seattle (Nora Ephron, 1993), Dancer in the dark (Lars von Trier, 2000), Volver (Pedro Almodóvar, 2006) i moltes més.
Michel Piccoli, rostre d’autors.
Piccoli no tenia l’aparença del típic galant, però va seduir els millors autors. Va treballar amb cineastes francesos com Godard, Malle, Rivette o Léos Carax, però també va traspassar fronteres amb Buñuel, Berlanga, Ferreri, Bellocchio, De Oliveira i fins i tot Hitchcock. Una retrospectiva per retre-li homenatge un any després de la seva mort veient-lo en pel·lícules com Belle de jour (Luis Buñuel, 1966) o Les noves rouges (Claude Chabrol, 1972).
Setembre
Signoret i Montand: complicitats.
La Filmoteca commemora els centenaris de Simone Signoret i Yves Montand, que van compartir moltes coses dins i fora de la pantalla i pertanyen a la iconografia del millor cinema francès. Un cicle que va de Becker i Clouzot a Melville i Costa-Gavras.
Sally Potter.
Procedent del cinema experimental, la seva adaptació d’Orlando (1992), que va protagonitzar l’actriu Tilda Swinton, la va situar en l’òrbita internacional. S’hi ha mantingut, sempre des del cinema britànic, amb títols com The Tango Lesson (1997) o The Party (2017), que, amb altres de les seves pel·lícules, es projectaran a la Filmoteca.
Octubre
Segundo de Chomón, 150 anys d’il·lusions.
Amb motiu dels 150 anys del naixement d’aquest cineasta multinacional, el cicle reivindica un referent de la Filmoteca, que conserva als seus arxius els films que va rodar a Catalunya, París i Torí. La retrospectiva serà acompanyada d’un col·loqui internacional sobre la seva obra.
Novembre
L’Índia a través de Saryajit Ray.
El món va descobrir el cinema indi a través d’una Trilogia d’Apu que demostrava que el neorealisme no tenia fronteres. Guardonat amb un Oscar honorífic, es compleixen cent anys del naixement de Saryajit Ray i el cicle en presenta les seves principals pel·lícules, com Pather Panchali (La cançó del camí), 1955, i Shatranj Ke Khilari (Els jugafors d’escacs), 1977.
Desembre
Berlanga i Fernán Gómez: picaresca i esperpent.
Al debut de Berlanga, Esa pareja feliz, ja hi era Fernán Gómez com a protagonista. La Filmoteca commemora els seus centenaris posant el focus en les seves trajectòries, que van discórrer en paral·lel entre la picaresca i l’esperpent d’una mateixa realitat social.
Noves propostes i programació familiar
A més de la programació habitual, aquest 2021 la Filmoteca posa sobre la taula noves propostes per al públic. A Per amor a les arts, la pintura, el teatre, la dansa, l’arquitectura, la música, el disseny, la literatura o l’òpera tornen a ser protagonistes; i Dies curts és un nou espai dedicat al curtmetratge proper, d’autores i autors emergents o poc presents als circuits majoritaris d’exhibició.
Una de les missions de la Filmoteca de Catalunya és acostar el cinema als infants, fer-los descobrir el plaer de veure cinema de qualitat a la pantalla gran. Cada setmana ofereix dues sessions específicament pensades per als infants i les seves famílies on es projecten films de totes les èpoques i de tots els països, d’animació i d’imatge real. Per fer-ho encara més fàcil, aquest any es presenta el nou carnet familiar FilmoXica, que ofereix l’entrada gratuïta a les sessions familiars als infants fins als 12 anys i un preu reduït per als seus acompanyants i l’accés a activitats pensades des dels Serveis Educatius.
