Dinosaures

Anna Karènina

No saps com m’agrada, princesa, em diu quasi sempre, com si no pogués dir res més

| 30/12/2020 a les 00:00h
Especial: Dinosaures
Arxivat a: Cambres pròpies, Dinosaures
Imatge il·lustrativa
Maria Gargot
Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera. Abans de seguir escrivint he portat la llibreta al meu pare, i després de fer-hi un cop d’ull ràpid m’ha fet un petó i m’ha dit molt bé princesa, fa molt bona pinta, no paris, i ha continuat contestant missatges al mòbil. El més sorprenent no és que el meu pare no sàpiga que hi ha un llibre que es diu Anna Karènina, o que no reconegui un dels començaments més famosos de tots els començaments, sinó que no se sorprengui que això ho hagi escrit la seva filla de només nou anys, encara que a la reunió de l’altre dia la mestra ja li va dir que escric tan bé.

Per seguir-lo posant a prova, m’he passat la tarda escrivint tot el primer capítol i llavors l'hi he anat a ensenyar al despatx. Apartant els ulls de la pantalla, m’ha fet seure a la seva falda i s’ha posat a llegir. Vols dir que això ho has escrit tu, princesa?, em pensava que em diria d’un moment a l’altre, però s’ha esperat a acabar per dir-me, amb els ulls brillants: Oh, princesa meva! Quins personatges més bons, de debò, sisplau, vull que continuïs, i m’ha fet una llarga abraçada. En altres circumstàncies hauria pensat que el meu pare feia comèdia, però ara sé que no en fa.


Naturalment no m’he aturat aquí i aquests dies, a la sortida de l’escola, només arribar a casa, escric un capítol sencer, i a la nit el meu pare ve a la vora del llit i en llegim junts un trosset cadascú. No saps com m’agrada, princesa, em diu quasi sempre, com si no pogués dir res més. Després m’acotxa, em fa el petó de bona nit i, mentre jo mateixa tanco el llum, sento les seves passes allunyar-se. Sé que Anna Karènina és una obra molt llarga, i que trigaré molt de temps a escriure-la, però no m’importaria trigar el temps que fes falta si en qualsevol moment abans d’acabar-la la meva mare pogués tornar amb nosaltres.

                                                                          FI
 
Pepe Puig

Contingut relacionat

COMENTARIS

Mirall de moltes famílies actuals
Irene 🍀, 30/12/2020 a les 10:33
+5
-0
Senzillament, m'ha encantat...
Absències
marissa, 30/12/2020 a les 14:03
+0
-0
Quina tendresa... Un relat preciós.
bonic
Anònim, 30/12/2020 a les 16:40
+0
-0
M'ha agradat molt.
Mare...
Anònim, 30/12/2020 a les 19:13
+0
-0
Molt bonic i tendre.
Anna Karènina
Anònim, 30/12/2020 a les 22:09
+0
-0
La història es repeteix... M'ha encantat.
Precios!
Litetamona, 02/01/2021 a les 20:26
+0
-0
No saps com m'ha agradat. Es molt emotiu. Precios

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat
Imatge il·lustrativa
Una campanya denuncia l'experimentació en animals
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»