Per tu faràs

I t’has quedat amb la Preysler a tocar i has recordat un dia que la mare et va renyar perquè no t’agradaven les classes de solfeig

| 07/10/2015 a les 13:03h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Kendra


Avui

Has repassat de dalt a baix la noia que t’ha atès a l’òptica; segons dius, li has envejat l’aplom professional, però si ets sincera amb tu mateixa saps que era una enveja poc sana relacionada amb la lluminositat de la seva pell de vint anys i altres coses que no responien encara a la llei de la gravetat. Després de fer-te llegir l’abecedari del dret i del revés com si del kamasutra es tractés, ha encès el llum, s’ha aclarit una mica la gola amb una tosseta esquifida i sense mirar-te els ulls —i mira que tenia l’escenari perfecte per fer-ho—, t’ha dit que pateixes de vista cansada. Oh, sorpresa... quants anys diu que són la carrera d’òptica i optometria?

En fi, que diu que has de mirar a l’infinit com a mínim una hora al dia, i que si el dia a dia no et permet estar-te massa estona a l’aire lliure, que miris per una finestra cap a l’infinit. Aquí reconeix que l’has perdut perquè el concepte infinit t’ha semblat interessant. Quan has connectat de nou t’estava explicant alguna cosa sobre fer moure un llapis davant dels ulls amunt i avall, i tu, més falsa que l’aigua del bacallà, has anat assentint com si ho tinguessis claríssim, i ara ets aquí una altra vegada davant de la pantalla i els ulls et cauen a terra. Per tu faràs.

Ahir

Cabells blancs + estralls d'un estiu més aviat descuidat = hora urgent a la perruqueria. Fa deu anys que no canviaves de perruqueria i t’han posat aquesta tan bonica i nova a tocar de l’escola dels nens i del pilates i, és clar, has pensat que així tindries temps per a tot. Santa innocència, algun dia aprendràs que el temps no és directament proporcional a les teves necessitats.

El personal, encantador, tot sigui dit. T’han mimat i t’han ofert cafè i amb això se t’han posat a la butxaca, confessa. T’han deixat sota la cosa aquella que no saps com es diu ni t’interessa i t’han portat un grapat de revistes. I aleshores ha passat:

—Si en comptes de revistes vols llibres, en aquella paret d’allà hi tenim una petita biblioteca de llibres d’art i de disseny.

Has girat el cap una mica com la nena de l'exorcista i, postissa però amable, els has dit que les revistes van bé, gràcies.

Tu t’has sentit? T’estaven oferint llibres! És que tenia la Preysler agafant la mà del Vargas Llosa a la falda, què havia de fer? Tothom en parla i jo no en tinc els detalls!

—I en aquella altra paret hi tenim unes fotografies exposades. Volem innovar una mica el concepte de perruqueria —Nena de l’exorcista cap a l’altre cantó. Somriure educat però mosca. Quantes parets té aquest local, per l’amor de déu.

—Amb les revistes faig, gràcies. Però molt innovador, sí senyor.

—És que nosaltres entenem la perruqueria com un art i tal.

Reconeix que t’han caigut els collons que no tens a terra, Marta Orriols Balaguer llicenciada en Història de l’Art ja fa un munt d’anys. Aquesta no te l’esperaves. I t’has quedat amb la Preysler a tocar i has recordat una vegada que la teva mare et va renyar perquè no t’agradaven les classes de solfeig i et va dir que si no estudiaves series com a molt perruquera. Tota la vida que t’has preguntat què coi té de dolent ser perruquera. I d’uns anys cap aquí que no et pares de preguntar què coi té de bo haver estudiat tant. Per tu faràs.

COMENTARIS

descartant altres problemes de salut visual
Núria Tomás , 07/10/2015 a les 19:57
+0
-0
Benvolguda Marta,

La carrera d'òptica i optometria són 4 anys. Abans de dir el que probablement era evident ( per edat i simptomatologia) aquesta noia a qui li has envejat l'aplom i professional( tenim bons professionals, joves i grans) ha fet be la seva feina i ha descartat altres problemes de salut visual. I t'ha fet les recomanacions pertinents per els que ens passem hores davant les pantalles ( aqui la campanya que va fer el Col·legi professional per evitar que els ulls caiguin per terra

)

M'anoto a l'agenda de recordar als estudiants d'òptica i optometria, tan jovenets ells, que no s'han d'avergonyir dels seus vintipocs i que poden anunciar, tot mirant al ulls, la presbícia als de quarantaitants quan tot just estrenen aquesta condició que els permetrà seguir llegint afegint unes simples ulleres a la seva bossa de ma habitual.

Et se lectora empedreïda ( de fet compartim llibretera de capçalera) i voldria desitjar-te una feliç presbícia i que Santa Llucía et protegeixi d'altres problemes oculars, i així, amb unes simples ulleres podràs llegir fins que el cor et digui prou.

Espero que Santa LLucia també em conservi la meva vista i que per molts anys et pugui seguir llegint

Núria Tomás
Directora del Centre Universitari de la Visió
Facultat d'Òptica i Optometria de Terrassa
Universitat Politècnica de Catalunya

( Aprofito per fer una falca publicitaria i enunciar que demà 8 d'octubre és el dia mundial de la visió,dia en que miremm de recordar la importància d ela prevenció en la salut visual )
Tots els meus respectes
Marta Orriols, 08/10/2015 a les 09:19
+0
-0
Hola Núria, tots els meus respectes pels òptics, joves i vells; no sóc de les que pensa que els joves professionals no siguin vàlids, tot el contrari. Intentava transmetre que és com un acudit que em diguin a mi que tinc la vista cansada, perquè de professió, d'estat civil i de moltes altres coses em podria posar ben bé això, cansada. De fet, no em va diagnosticar res, ni tan sols presbícia. Ella mateixa em va dir que no tenia res, que no havia augmentat res, i que simplement fes això de mirar per la finestra una hora al dia, que era vista cansada.
A l'entrada del bloc me'n reia de mi mateixa, no pas d'ella! I sí, la vaig envejar i molt perquè era preciosa i sobretot perquè vaig suposar que estava gaudint de la professió que havia estudiat, cosa que per molt que ho intentem, els que ens hem dedicat a les humanitats, en un 95% hem quedat relegats a feines que no ens van ni ens venen perquè vivim a un lloc on la cultura no és ni secundària. Aquest era el to del bloc.
Moltíssimes gràcies pel comentari i per llegir-me!
Una abraçada,
Marta
relat
efc, 08/10/2015 a les 11:25
+0
-0
M'ha encantat el relat Marta. Jo tinc vista cansada també i presbicia i.....cansament de moltes coses de la vida. Entenc aquesta mirada teva a la situació!
és quan me'n ric de mi mateixa que hi veig clar
Montse Verdaguer, 08/10/2015 a les 13:16
+0
-0
Marta, un article brillant. A mi m'ha sabut greu el comentari de Núria Tomàs. No pel comentari en sí, que el respecto i molt. Sinó pel fet que no hagi sabut trobar-hi, a l'article, aquest to d'enriure-se'n d'una mateixa. Jo personalment és quan me'n ric de mi mateixa que hi veig clar. A partir d'ara, ja formes part de la meva llista d'escriptores preferides. Jo també estic cansada. Una abraçada a totes dues.
exces de cel, ja em disculpareu
Núria Tomas, 08/10/2015 a les 23:23
+0
-0
Fa temps que llegeixo la Marta al seu blog i ara aqui al catorze. I si, Montse, és brillant en el 99.9% dels seus escrits i bonissima en el percentatge restan, val la pena seguir la.I si que he captat el seu to, el que passa es que no m 'he pogut estar de reivindicar la professio( que lluitem per prestigiar ) i defensar aquests graduats acabats de sortir que mel's sento una mica meus, com una lleona defensant els seus cadells, un excs de cel, vaja...ja m' ho perdonareu si no he trobat el to.
Us desitjo unes bones ulleres per a la vista cansada i una pila de petites coses boniques que us facin mes facil la vida cansada. Una abraçada, també
jo, de perruqueries...
mònica, 10/10/2015 a les 00:22
+0
-0
Pregunta, Marta! La perruqueria en qüestió, està a Travessera de Gràcia amb Tuset? ;) Com m'agradaria que em diguessis que sí, se m'arrissarien els cabells de cop -- i ja t'explicaré per què. M'ha encantat llegir-te. Bona nit!
Com m'agrada...
Cinta, 03/11/2015 a les 19:35
+0
-0
llegir-te Marta! Després, quan ens trobem en alguna celebració, penso en algun dels teus escrits.
...i tan petita que eres!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions