Celebrar el tiberi

​Carver, Txékhov, Pasternak, Johnson

Una de les millors coses de llegir és això: quan cada porta s'obre a tres portes més

| 11/01/2021 a les 00:01h
Especial: Celebrar el tiberi
Arxivat a: Biblioteca, Anton Txékhov, Boris Pasternak, Raymond Carver, Jordi Benavente, Celebrar el tiberi

L'escriptor Raymond Carver


Un dels contes que més m'agraden de Raymond Carver (que escrivia sempre amb un retrat de Txékhov a tocar) sembla un reportatge. Es titula "Tres roses grogues" (en castellà, a Anagrama) i, més que diàlegs, té declaracions extretes de dietaris o memòries d'alguns dels personatges reals que hi surten; i també escenes farcides de dades, de detalls, que en mans de Carver resulten reveladors. Hi narra els últims anys del metge, escriptor i dramaturg rus, que moriria tuberculós. Arrenca una nit del 1897, amb l'autor de Tres germanes o L'oncle Vània anant a sopar amb un amic al millor restaurant de Moscou, on va ser seure i, sense previ avís, "començar a brotar-li sang de la boca". I s'acaba el 1904, l'endemà que Txékhov morís al llit després de brindar amb la seva dona i l'últim metge que el va atendre, que, inspiradíssim, i veient que ja no podia salvar-lo, va ordenar que els portessin una ampolla de Moët i tres copes.

Un dels poemes que més m'agraden de Carver sembla un curtmetratge experimental. S'obre així: "Jivago amb un bigoti fi, / esposa i fill. Els seus ulls de poeta / presencien tota mena de patiment." I s'acaba: "(...) però les pujades i baixades del saxo / drenen la capacitat / de resistir." De fet, Edicions de 1984 tot just publica l'últim recull de poemes del Nobel de Literatura Borís Pasternak, Quan escampi (traduït per Esteve Miralles i Ricard San Vicente): "I cal tornar-se una ombra anònima, / cal ocultar cada pas fet, / tal com s'oculta dins la boira / l'indret, immers, que hi queda cec." El Pasternak autor de la famosa novel·la El doctor Givago (Edicions 62), que inspiraria el poema de Carver, i la mítica pel·lícula de David Lean. El Pasternak cèlebre poeta soviètic, immortal gràcies a set-centes pàgines de prosa que van portar-li tanta fama com maldecaps, fins a esclafar-lo. Va morir pobre, assetjat pel règim soviètic.

Un dels millors alumnes de Carver al màster de l'Iowa Writers' Workshop va ser Denis Johnson, de qui l'editorial Contra ha publicat Viajes a los confines del mundo: reportatges de guerra, i de viatges extrems, que semblen relats. Amb frases que recorden la precisió, la brutalitat i l'energia amb què els exploradors experts s'obren pas, incansables, a cop de matxet, per la jungla.

Una de les millors coses de llegir és això: quan cada porta s'obre a tres portes més i cadascuna d'aquestes tres portes, a tres portes més, insospitadament però quadrant com un puzle, i no t'hi pots resistir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa mostra com la impressió 3D transforma el dia a dia
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa ofereix un espectacle per al públic familiar
Imatge il·lustrativa
Viu el Teatre celebra una setmana d'activitats presencials i en línia
Imatge il·lustrativa
La dramaturga Denise Duncan imparteix un curs d'escriptura teatral a la Sala Beckett
Imatge il·lustrativa
La Sala Beckett dedica un cicle d'espectacles, lectures i xerrades a la dramaturga
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que deia que «la sort afavoreix només les ments més preparades»
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya omple el 2021 de cicles, projeccions i exposicions