Tast editorial

Hi ha una cosa digna, en la ferida

Es referia al blau que tenia a la cara

| 01/02/2021 a les 11:31h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial, Andrea Mayo
Què té una planta carnívora que no tinguin les altres? Com la podem identificar? Com evitem que ens devori? Quan la protagonista d’aquest relat s’adona de la veritable naturalesa de la seva relació amb la Ibana, ja és massa tard. La planta carnívora, escrita per Flavia Company rere el nom d'Andrea Mayo, és la història d’un amor tòxic narrada en capítols breus. La planta carnívora és un malson, una denúncia, la narració d’un setge i també una aposta a favor de la vida.
 

Foto: Catorze


 
Les persones valentes s’atreveixen a fer el que cal. Les persones capritxoses només s’atreveixen a fer el que els ve de gust.

Les persones capritxoses no sempre ens hi atrevim, contesten. La por ens tenalla. Aquesta por, els dic jo, té l’arrel en un altre desig més gran, d’una cosa que us importa encara més.

Les persones valentes s’atreveixen a fer el que cal, em dic, m’insisteixo, em repeteixo, he de fer el que és degut, estic obligada moralment a sortir d’aquí, això és el que em va ensenyar la meva mare, això és el que em va ensenyar la meva àvia, perquè les dones de la meva família no som Penèlope, perquè les dones de la meva família som Ulisses, perquè ser Ulisses no vol dir ser home, ser Ulisses vol dir ser capaç d’una odissea, encara que aquesta odissea no hagi de ser reconeguda. La meva funció èpica és moure’m i determinar la meva heroïcitat amb un pas potser petit per a la humanitat però decisiu per a mi, un efecte papallona les conseqüències del qual no puc ni imaginar.
 
*  *  *
 
Hi ha una cosa digna, en la ferida.

En la caiguda d’un funàmbul, en la congelació dels dits de l’escalador, en el tret rebut durant una lluita revolucionària, en la cicatriu que deixa una operació difícil, en la desnutrició o deshidratació a conseqüència d’un naufragi.

Vaig entrar a la farmàcia a comprar raspalls de dents. El farmacèutic em coneixia. Em va mirar. Primer en silenci. Després, abans de cobrar-me, va preguntar, però com t’ho has fet, això?

Es referia al blau que tenia a la cara.

Soc tan matussera, quin desastre, jo sola m’he clavat un cop amb una porta.

Ell va insistir, el protocol ens obliga a denunciar si es tracta d’alguna altra cosa. Va dir alguna altra cosa, que discret, i jo vaig comprendre que la meva mentida es va transparentar en l’ús del jo sola.

Hi ha una cosa indigna, en algunes ferides.

 

 La planta carnívora

 
 © Flavia Company, 2021.
 © de les il·lustracions interiors: Òscar Sarramia.

 Drets exclusius d'aquesta edició: Raval Edicions, SLU, Proa.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La cantautora inaugura el cicle de concerts «Som aquí» a la sala Luz de Gas
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Districte Cultural porta 44 espectacles a 29 equipaments de la ciutat
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum programa un concert del duet integrat per Diego Galaz i Jorge Arribas
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Els ballarins interpreten l'escena del balcó del ballet de Prokòfiev
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra de quina manera el racisme entra dins dels nostres ulls
Imatge il·lustrativa
Estrella Damm presenta una campanya per donar suport al món de la gastronomia