Tallar d'arrel

La ferida va trigar a tancar-se, però cada cop que m’aixecava la crosta, recordava que no volia sang

| 26/04/2014 a les 22:20h
Especial: 31 cançons
Arxivat a: El piano, Escapistes, Inspira, Jordi Lanuza, música, Míriam Cano, 31 cançons


Era una d’aquelles èpoques de caminar i oblidar i jo em passejava per Barcelona sense més companyia que uns auriculars que vomitaven la banda sonora del meu desencís. Caminar i oblidar. Sí, és clar, que fàcil. Caminar encara, malgrat el cert estaticisme a què et sotmet un desgavell emocional, però oblidar eren figues d’un altre paner: oblidar porta implícit que t’oblidin. I a ningú li agrada que l’oblidin.

Potser per això de vegades ens aferrem com paparres àvides de sang a un animal moribund, bo i sabent que ben poca substància en podrem extreure, però la bèstia és coneguda i conserva encara la calidesa d’una certa vida enfront del no-res que ens espera en abandonar-la.  La incertesa del futur, reconstruir la pròpia vida i canviar d’hàbits, hàbitats i habitants.

La música sempre ha estat un component importantíssim en moments de cruïlla vital, de cercar respostes, mapes o adreces. En aquella època em va caure a les mans el segon disc d’Inspira, Escapistes (Amniòtic Records, 2010), un disc honest, senzill i ple de temes que parlaven de regeneració, de ser valent i de tirar endavant, cantades per la veu familiar i reconfortant d’en Jordi Lanuza.

Hi ha cançons que busques i cançons que et troben: quan vaig sentir Talls nets d’arrel per primera vegada estava plantada al semàfor de plaça Universitat, dirigint-me cap al carrer Tallers a signar el contracte del que seria el meu pis durant els propers dos anys. “T’allunyes i ens separes/ i aquest cop no fa mal/ que el tall que fas d’arrel/ és net i no fa sang”. Era l’estiu del 2011 i jo arribava tard a descobrir el que possiblement ha estat un dels meus discos preferits dels darrers anys, replet de temes que a estones eren una cançó de bressol, a estones una bronca ferotge, un “per aquí no hi vagis”. En aquell precís moment, vaig entendre que calia fer net del tot. Guillotinar. Cinc segons de dolor i deixar que la ferida es tanqués tot d’una.

La ferida va trigar a tancar-se, però cada cop que jo mateixa m’aixecava la crosta, recordava que no volia sang, que havia de tallar d’arrel. I així van passar els mesos. I un dia vaig estar bé. I En Jordi Lanuza va compondre un nou disc, que portava per títol, providencialment, Amunt! (Amniòtic Records, 2013). I ara miro la cicatriu del meu tall d’arrel i somric, cada vegada, de nou sobre l’asfalt de juliol a plaça Universitat. 


Cançó: Talls nets d'arrel
Autor: Jordi Lanuza, Inspira
Disc: Escapistes (Amniòtic Records, 2010)

Arrels. Foto: Stephen Bowler

@mrspremisse

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Dos centres cívics proposen tallers inspirats en el dissenyador Victor Papanek
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa programa activitats especials per fer en família
Imatge il·lustrativa
Un cicle d'activitats homenatja el poeta i dramaturg a Sant Andreu
Imatge il·lustrativa
La companyia La Virgueria porta el seu espectacle a l'Arnau Itinerant
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com reaccionen les persones davant el dubte i la por
Imatge il·lustrativa
L'anunci dels Gaudí parla del poder del cinema i de l'empoderament femení
Imatge il·lustrativa
L'educador David Dunning diu que «sovint sobrevalorem les nostres habilitats»
Imatge il·lustrativa
Lera Boroditsky diu que «es perd prop d'un idioma a la setmana»