Tast editorial i sorteig

On van els àngels de neu?

Sortegem 3 exemplars del primer llibre infantil de Maggie O'Farrell

| 09/02/2021 a les 00:26h
Especial: Tast editorial i sorteig
Arxivat a: Biblioteca, La Galera, Daniela Jaglenka, Tast editorial i sorteig, Maggie O'Farrell
La Sylvie es desperta una nit, de sobte, sense saber per què i veu l'espectacle més impressionant de la seva vida: un àngel de neu, que li explica que és allà per cuidar-la, perquè, encara que no ho sembli, pot ser que tingui alguna cosa a dins que li amenaça la salut.

L'escriptora Maggie O'Farrell va crear aquest personatge sobrenatural per calmar la seva filla quan va patir un xoc anafilàctic i ara és el protagonista d'On van els àngels de neu? (La Galera), un conte de fades il·lustrat per Daniela Jaglenka Terrazzini sobre la valentia i la determinació d'una nena davant els desafiaments vitals als quals ha d'enfrontar-se.

Fem un tast d'aquesta història, traduïda al català per Jordi Vidal Tubau, i en sortegem 3 exemplars. Podeu participar-hi fins al 16 de febrer, només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom a [email protected] * Les guanyadores han estat Georgina Guixà Galiana, Montserrat Plana Parés​ i Marina Porcar Reyes.
 

Foto: Catorze



I es va traslladar a l'hivern passat, a un dia tan silenciós que semblava que hagués caigut una manta sobre el món. Havia nevat tota la nit i tot estava cobert d'una blancor freda. La Sylvie, al llit, va recordar un moment en què estava estirada a la neu, passant els braços i les cames per la pols freda. Amunt i avall, amunt i avall. Tenia flocs a les pestanyes i als llavis, i reia.

Daniela Jaglenka Terrazzini

 

[...]

La Sylvie va mirar la seva túnica celestial, el seu perfil il·luminat, la seva cara de color blau platejat, les seves ales enormes.

—Sí —va contestar—. Ho sembles.

L'àngel va sospirar i es va passar distretament una mà pels rínxols.

—Mira, ens estem desviant del tema —va dir, més per a si mateix que per a ella—. Francament, no tenia ni idea que series tan xerraire. Tot això de ciència i màgia no té cap importància quan l'important és... l'important és... —Va mirar al voltant desesperadament, com si provés de recordar què hi feia allà, dins d'una casa, a mitja nit. Llavors va semblar que li tornava. Va alçar la barbeta, es va allisar la túnica i es va escurar la gola—. L'important, naturalment, és que estic en una missió. La meva primera missió. Soc aquí —va dir com si fes una declaració— per ajudar-te.
 

Daniela Jaglenka Terrazzini

 

[...]

De camí cap a casa, va buscar l'arbre més alt del parc. S'hi va enfilar, enfilar i enfilar, i quan va arribar al capdamunt, es va arrossegar fins a la punta d'una branca llarga. No podia mirar cap avall, no s'atrevia a veure l'herba allà baix, els gronxadors llunyans, la gent petitona que passava pel camí. Va tancar els ulls, es va agafar fort a la branca i es va balancejar. Mira'm!, volia cridar, puc caure, puc caure de debò.

No va passar res. Només es va marejar una mica i, al cap d'una estona, va baixar i se'n va anar cap a casa.
 

Daniela Jaglenka Terrazzini

 

[...]

Aquella nova onada era diferent. Era forta, decidida. La va arrabassar de les urpes del corrent i la va empènyer en la direcció contrària, cap a la costa. La Sylvie es va notar els cabells arremolinant-se al seu voltant mentre era arrossegada i va veure que la superfície del mar baixava a trobar-la. De cop i volta, va poder treure el cap fora de l'aigua i va prendre glopades d'aire.
 

Daniela Jaglenka Terrazzini

 

[...]

L'endemà al matí, la Sylvie se'n va adonar abans de descórrer les cortines; reconeixia aquell silenci, aquella quietud, aquella llum tenyida de blau. Era com si hagués caigut una manta sobre el món.

Es va llevar d'un salt i va obrir les cortines. Les voreres havien desaparegut; els cotxes s'havien convertit en dracs blancs, encorbats i adormits; els arbres es vinclaven sota el pes de la neu.

—Ho has fet! —va cridar—. Ho has fet!

Llavors va entrar a l'habitació dels seus pares, els va enretirar la manta i els va dir que s'havien de llevar, s'havien de llevar de seguida i sortir fora.

Es va posar els mitjons més gruixuts, els guants de la millor llana, l'abric més calent i la gorra més còmoda i va sortir corrent a la neu.

La Sylvie havia d'anar a trobar tota la gent que coneixia. Els havia de dir que sortissin a la neu, que s'hi estiressin i que moguessin els braços i les cames per fer-se un àngel de neu.

De pressa, els diria, abans no es fongui la neu.

Seria un dia molt atrafegat.
 

Daniela Jaglenka Terrazzini


* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d'enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
 
 

 On van els àngels de neu?

 © 2020 Maggie O'Farrell (text).
 © 2020 Daniela Jaglenka Terrazzini (il·lustracions).
 © 2021 Jordi Vidal Tubau (traducció).
 © 2021, la Galera (aquesta edició).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La cantautora inaugura el cicle de concerts «Som aquí» a la sala Luz de Gas
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Districte Cultural porta 44 espectacles a 29 equipaments de la ciutat
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum programa un concert del duet integrat per Diego Galaz i Jorge Arribas
Imatge il·lustrativa
La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle i una exposició a l'actriu
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»
Imatge il·lustrativa
Els ballarins interpreten l'escena del balcó del ballet de Prokòfiev
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra de quina manera el racisme entra dins dels nostres ulls
Imatge il·lustrativa
Estrella Damm presenta una campanya per donar suport al món de la gastronomia