Música

Sa cançó de Son Coletes

Que mai més hi hagi guerres, ni lluites entre germans

| 15/02/2021 a les 12:57h
Especial: Música
Arxivat a: El piano, música, Guillem d'Efak, cançó
Guillem Fullana i Hada d'Efak, conegut com a Guillem d'Efak, cantant, escriptor i actor, va néixer a Guinea Equatorial el 23 de març de 1930 i va morir a Palma el 15 de febrer de 1995. El recordem escoltant-lo parlar i cantar a Sa cançó de Son Coletes, publicada el 1967, una balada històrica sobre els fets de la Revolta Forana, una rebel·lió dels forans i menestrals de Mallorca contra els mercaders i cavallers de la ciutat. 


Aquesta cançó que escoltareu l'ha feta Guillem d'Efak,
més de mig manacorí i fill d'Antoni cremat,
la va fer a Son Coletes una horabaixa de març
déu vulga que per a molts d'anys pugui anar-hi caminant.

L'any 1450 pitjor fou que el de sa fam;
els rics mengen pa de xeixa, diuen ses dones plorant;
els rics mengen pa de xeixa i per noltros sols no hi ha mestall;
Lo tort Ballester ho escolta i li envest cap a ciutat.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
si coratge té en Mates, més en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo tort Ballester els comanda perquè era el més decidit.

Per donar compte en el rei a Nàpols varen anar
i el rei els dona penyora de que tot s'arranjarà;
però els senyors de casa bona ni el rei volen escoltar.
Tres anys, lo Tort Ballester, els tingué acorralats.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
fent-se costat un amb l'altre anaven arreplegant amics:
primer s'hi ajuntava en Mates, llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal i en Mascaró, en Guinovart i en Fornit.
Lo Tort Ballester els comanda per lliurar els mallorquins.

Set mil cinc-cents sous donaven els nobles a qui el matàs.
Feren venir mercenaris, moros i napolitans.
Calaren foc a les cases i es fartaren de robar.
Llavors arribà la venjança color de vi i de sang.

I era una colla de veure, tots eren manacorins,
si ho eren els condemnats també ho eren els botxins.
Primer mataren en Mates, i llavors en Fullana i en Gil,
en Nadal, en Mascaró,en Guinovart i en Fornit,
i lo tort Ballester el penjaren escorxat de viu en viu.
I escamparen els seus trossos pels entreforcs dels camins.

Després d'aquesta endemesa tot romangué com abans:
els pobres, més bocaclosa i més vídues plorant plorant;
i no ploraven per elles, ploraven pels seus infants.

Sa cançó que heu escoltat l'ha feta Guillem d'Efak,
que demana a déu que el poble no tingui mai més tirans.
I que mai més hi hagi guerres, ni lluites entre germans.
 

Guillem d'Efak (1930-1995).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra una realitat que afecta moltes persones
Imatge il·lustrativa
La dramaturga estrena l'obra «Sota la neu» al cicle #jotambé de la Sala Beckett