Foto: Anna Shvets
fa tant temps que no et veig
que els meus ulls et descobreixen de nou
et descobreixen millor
Clara Peya “M’és igual si avui plou” (Tot aquest soroll)
Trepitjar els primers dies de març amb una hora i mitja de concert sostenint-te l’esquena perquè no caiguis. Perquè caminis les hores d’aquest aniversari sense que torni la nàusea i puguis taral·lejar avui les cançons d’ahir, que s’han convertit en cançons de demà i de sempre. Trepitjar març amb dits dintre els meus dits, amb la teva abraçada, el seu missatge, el vostre somriure. Trepitjar març amb tu de nou, com si res, com si no. I totes les cançons d’abans, també, síl·laba a síl·laba en els meus llavis mentre ella les canta –vull despertar demà i deixar-te d’estimar. Que sàpigues el moment exacte en què se m’eriça la pell, i em busquis la mà per dir-me que ets aquí. La tendresa, ja ho vam dir, no és mai massa. Potser no vam dir tendresa. Potser no.
*text publicat al blog La vida té vida pròpia
