Dinosaures

Supervivència

Semblava un nen dels d’abans, fent anar l’estel

| 24/03/2021 a les 00:01h
Especial: Dinosaures
Arxivat a: Cambres pròpies, Maria Gargot, Pepe Puig, Dinosaures
Imatge il·lustrativa
Maria Gargot
                                 Per al meu fill, per als meus pares


Per fi avui ha fet vent i hem pogut anar a la platja amb el meu net a fer volar l’estel. El mar bramava de mala manera, estàvem sols. Per un moment he pensat si no en feia massa, de vent, però a poc a poc hem pogut anar deixant el fil i l’estel s’ha enravenat a dalt de tot, entre els núvols. Un cop m’he assegurat que el podia dominar, li he passat les regnes al nen. L’haguéssiu vist! Semblava un nen dels d’abans, fent anar l’estel, no amb la santa maquineta tot el dia. Era una visió tan bonica que he agafat el mòbil per fer-li una foto per als seus pares, però mentre buscava la càmera del whatsapp, tot d’una he sentit un crit. He apartat la vista de la maleïda pantalla i he mirat al meu voltant. On era el nen? He enlairat al cap i llavors l’he vist, allà dalt, volant, a uns trenta metres mar endins, agafat a l’estel.

 
–Avi! –em cridava–. Avi!
 
Déu meu, he pensat abans de dir:
–Nil, corre! Deixa el fil i cauràs a l’aigua!
 
–No! Em fa por el mar!
 
–Des de quan et fa por el mar a tu?! Deixa't anar! Jo et vindré a buscar nedant!
 
–Tu no saps nedar, avi!
 
És veritat. A diferencia d’ell i dels seus pares, a nosaltres ningú no ens va ensenyar a nedar de petits, i la seva àvia i jo amb prou feines ens aguantem. Abans que el vent s’acabés d’endur aquella criatura, he tornat a cridar:
 
-Una mica sí que en sé! Va Nil, deixa anar l’estel, coi!
 
No sé si per fer-me cas, o perquè ja no podia més, finalment ha deixat anar el fil i mentre l’estel es perdia enllà dels núvols, el meu net ha caigut a l’aigua.
 
–Avi, avi! –ha cridat quan ha emergit a la superfície, fent veure que s’ofegava.
 
Naturalment, no m’he mogut. Com volíeu que em mogués? Ho ha fet ell, tot solet, movent un braç i després l’altre, un braç i després l’altre, i és que ja té nou anys.
 
–Com que sabies nedar, eh!? –m’ha renyat enfadat con una mona quan ha arribat a la vora.
 
–T’he dit una mica, només. Què volies? Que m’ofegués i quedar-te sense avi?

 
Pepe Puig

COMENTARIS

Nostalgia
Carme M, 24/03/2021 a les 12:35
+1
-0
Quina llastima que molts nens ja no sapiguen que ės un estel.
Pep Puig
Anònim, 28/03/2021 a les 23:06
+1
-0
El conte és molt bonic.
Conec l'avi

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines, necessitem humanitat
Imatge il·lustrativa
Una campanya denuncia l'experimentació en animals
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»