Converses

Xavier Giménez: «No coneixem el món que ens envolta»

El professor de Ciència de Materials i Química Física imparteix un curs al cicle Gaudir UB

| 22/03/2021 a les 12:13h
Arxivat a: Sala d'estar, Universtat de Barcelona, Gaudir UB, converses
L'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB) ofereix una nova edició de Gaudir UB, els seus cursos "pel plaer de saber". En parlo amb Xavier Giménez, professor del Departament de Ciència de Materials i Química Física i membre de l'Institut de Química Teòrica i Computacional (IQTCUB), que impartirà el curs De què està fet tot el que ens envolta? Un viatge pel creuer de la matèria. Giménez té una llarga carrera acadèmica, docent i investigadora que combina amb una amplíssima tasca divulgadora, que l'ha dut a publicar L'aire que respirem (Edicions UB, 2013) i l'ha fet col·laborador habitual de TV3, Catalunya Ràdio, 'El País' o 'La Vanguardia'.

Mentre preparo l'entrevista, no puc evitar perdre'm en el blog Química, aire y ambiente, que el professor edita a la revista Investigacion y Ciencia, on tracta, des de la divulgació, aquells temes que l'han dut a fer xerrades a tot el món. El blog se'm fa una muntanya enorme de dades friquis, curiositats quasi d'arxiu a les quals, aquells que, com jo, sigueu més curiosos que els gats, no podreu evitar quedar enganxats.

De les mateixes curiositats i vocabulari se servirà el curs De què està fet tot el que ens envolta? Un viatge pel creuer de la matèria, que realitza un procés de desnaturalització d'allò que ens és familiar i que, sota l'aguda mirada científica i l'ull atent, es torna estrany. Una interrogació del món que no es condueix des d'una mirada científica sinó desinformada, que re-coneix el món on vivim des de les petites coses que el conformen, el món microscòpic i químic i ens fa replantejar allò que passa en el subsòl, fora del món o en les seves capes més petites. Aigua exòtica, de comportament metàl·lic o supercrítica són paraules que obren mil camins desconeguts i, quan ens hi aturem, envolten allò que creiem entendre d'una boira que ho re-imagina més llunyà, més poètic, misteriós.
 

El professor Xavier Giménez Foto: Cedida


Què pot esperar l'alumne que s'inscrigui al curs De què està fet tot el que ens envolta? Un viatge pel creuer de la matèria?

És curiós perquè des de Gaudir UB em varen demanar que parlés, justament, d'allò que divulgo des de fa més de vint anys: com és el món que ens envolta i com els elements d'aquest món es relacionen entre si. Així que en el curs hi faré conferències que potser les he fet cent vegades... Això vol dir que no tan sols les he provat sinó que n'he anat polint el llenguatge i les imatges i he depurat allò que no és tan informatiu o no interessa tant. La resposta sempre ha estat immillorable i tothom n'ha sortit content.

No coneixem el món que ens envolta?

Us garanteixo que no! Resulta sorprenent el que es pot aprendre en aquest curs. Per exemple, la font principal de vida a la terra és una aigua que si hi poses la mà a dins, se te la menja! Es tracta de l'aigua que surt de les xemeneies volcàniques submarines, a una pressió i temperatura tan altes que, literalment, desfà els minerals que formen aquestes xemeneies i que són el principal aliment de les formes marines subaquàtiques i sustenten la vida. O, per exemple, les tempestes de pols del Sàhara. Són imprescindibles perquè aquesta pols fertilitza les terres d'Europa i Sud-Amèrica, però, d'altra banda, aquests aerosols en suspensió (la pols) creen problemes respiratoris. Una contradicció interessant: ens fan emmalaltir però són essencials per sostenir la vida. En el curs analitzarem totes aquestes contradiccions amb una mica de calma.

En el blog Química, aire y ambiente hi tractes temes prou controvertits, com el de l'ús de sals MMS per curar la Covid-19.

El blog va ser una proposta de la meva editorial quan vaig publicar l'Aire que Respirem. Vaig començar més fluix i, mica en mica, he anat tractant temes més candents. L'article que menciones, sobre l'ús terapèutic de les MMS, el vaig escriure perquè aquí hi ha una qüestió de mala praxi i desinformació i penso que la divulgació s'ha de posar al servei de la ciutadania, combatre la desinformació a través de la pedagogia, oferint una visió global. Aquesta entrada, de fet, va batre el rècord de consultes en el blog i ha tingut, des que la vaig publicar fa onze mesos, dos o tres milions d'accessos! Fins i tot vàrem haver de bloquejar els comentaris dels lectors perquè la secta partidària de l'ús d'aquestes sals els va omplir d'insults i amenaces!

Ens fas cinc cèntims de la teva metodologia SABER?, que

No és ben bé una idea meva. He fet petites modificacions a les teories que es proposen en l'àmbit internacional fins que professionals i experts en l'àrea m'han dit que tenia prou elements propis per donar-li un nom i fer-ne difusió. Com a professors anem a classe i narrem una sèrie de temes que els alumnes han d'entendre. Aquí hi ha un error garrafal i és el sil·logisme de creure que com a professor expulso paraules per la boca i l'alumne ja ha après: l'alumne aprèn quan és capaç de fer.

Hi ha professors que creen un diàleg, animen a preguntar, i això sembla més enriquidor, però és misleading, condueix a errors: si en una classe de seixanta alumnes et surten vuit preguntes pot semblar enriquidora i participativa, una classe on tothom es beneficia de la pregunta de l'altre, però no és el seu diàleg, és un diàleg importat. Si ho analitzes bé, encara hi ha cinquanta-dues preguntes que no s'han respost, perquè l'alumne del costat no ho hagués preguntat igual. Cada alumne és diferent, per tant has de buscar una manera de conduir l'aula que no es basi en un discurs únic.

Així doncs, SABER substitueix les classes magistrals per treball autònom tutelat?

Fa anys que els professionals d'àrees com la psicologia cognitiva insisteixen que no ho estem fent bé i això ha impulsat un canvi, amb iniciatives que es resumeixen en la idea de l'aprenentatge actiu, on l'alumne és l'eix entorn el qual pivota la classe. Això vol dir que has de desenvolupar una manera de treballar a l'aula que mantingui a l'alumne actiu, és a dir, fent coses. L'alumne és qui treballa i el professor està a l'aula com a suport, com a guia, oferint a l'alumne allò que pot fer per progressar: que ha de consultar, que ha de resoldre...

La metodologia SABER és, doncs, una manera de treballar en què el professor no ha de fer narració i per tant queda lliure per respondre preguntes. Des que la practico, he passat de respondre sis o set preguntes a respondre'n entre seixanta i vuitanta per classe. No suspenc pràcticament ningú que ve a totes les classes perquè si hi ha quelcom que l'alumne no entén es detecta de seguida.

Podem dir que el teu rol divulgatiu influeix en el docent?

És indestriable! Agafo l'experiència que obtinc en les xerrades a jubilats per donar classes als alumnes de tercer i quart de carrera.

Tornant al curs de Gaudir UB, per què és important fer cursos de divulgació?

Si tinc dubtes de com explicar alguna cosa sempre penso: fes-ho divulgativament. Es tracta de fer servir aquells coneixements que un ciutadà o alumne corrent va adquirint al llarg dels anys. Començo partint d’experiències quotidianes per il·luminar allò que les persones ja saben i la resposta de la gent és increïble: entren a les presentacions amb la inquietud de no tenir prou formació o coneixements científics per entendre allò que explico i a mesura que avança la presentació el somriure es va fent gros.



Surto de la Facultat de Química de la UB, i penso que aprendre no deixa de ser això: velar i desvelar el món a estones, perdre’ns i trobar-nos, o no ben bé, i aparèixer als antípodes. Redescobrir allò que ja sabem. És un viatge que es pot fer de mil maneres i potser la més plaent, i la més subversiva, és fer-ho pel plaer de saber. 

Podeu consultar tots els cursos disponibles del programa Gaudir UB en aquest enllaç.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra una realitat que afecta moltes persones
Imatge il·lustrativa
La dramaturga estrena l'obra «Sota la neu» al cicle #jotambé de la Sala Beckett