Foto: Catorze
Els somnis de Sopa de Cabra s’han convertit en un conte. Escrit per Núria Puyuelo i Laia Figueras, mares de l’editorial Nanit, ha estat il·lustrat per Maria Antònia Roig d’una forma molt especial: els dibuixos són fets a mà –no hi ha afegit cap mena de retoc digital– i, a més, inclouen collages fets amb fulles, branques, flors i, no només amb allò que troba al bosc, també amb botons, cartrons o teles. Roig viu en un poble mallorquí, Maria de la Salut, i al seu taller rep tot d’infants a qui estimula la creativitat a través de la ceràmica i del reciclatge de tot allò que, en comptes de ser llançat, pot tenir una segona vida. Us convidem a tastar les primeres pàgines d’aquest llibre que ens explica la història de l’Agnès, una nena que té por de la foscor i que una nit coneix el Nan Blau, el guardià de la porta dels somnis. I n’escoltem la cançó, amb música de Josep Thió i lletra de Gerard Quintana.
Vet aquí una vegada una nena que es deia Agnès.
Vivia en una caseta molt bonica que era molt a prop d’un bosc.
El bosc era molt frondós i els arbres eren tan alts que semblava que haguessin pintat el cel de color verd.
Al costat, hi havia un prat, també de color verd, ple de flors, de papallones i d’ocells amb qui l’Agnès jugava hores i hores.
Maria Antònia Roig
A l’Agnès de vegades no li agradava anar a dormir.
Quan arribava l’hora d’anar al llit, volia dir que el sol desapareixia i s’enduia el color verd que tant li agradava.
Es feia fosc i no es veia res més enllà de les finestres.
Maria Antònia Roig
Una nit d’aquelles llargues en què la son no arribava, va veure una llumeta groga que sortia d’una de les parets de la seva habitació. Era una llum preciosa que no feia gens de por.
Maria Antònia Roig
La llum, lentament, va anar creixent i es va convertir en una porta.
L’Agnès, encuriosida, s’hi va acostar i, quan la va tocar, va sentir una veu que li deia: «Allà on tot és més senzill d’entendre, la porta espera oberta. Fes un salt i el teu cor desperta».
Maria Antònia Roig
Enllà, més lluny de les estrelles,
a l’altra cara del mirall,
on tot és més senzill d’entendre,
la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta,
un salt i ja no tornaràs,
comptant, la màgia és la primera,
seguint…
els teus somnis t’estan esperant.
Ves, no dubtis més, abraça’ls.
No el veus? A poc a poc s’acosta.
No el sents? El tens al teu costat.
L’amor té totes les respostes.
És el teu somni, t’estava esperant.
Ves, no dubtis més, s’escapa.
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
fes que siguin certs, abraça’ls.
El vent escampa les fulles,
el temps arriba i se’n va,
mai no em demanis la lluna,
ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja,
el sol ens pot eixugar,
sempre canvia la lluna,
pren el que et vulgui donar.
Pren els teus somnis, t’estan esperant.
Ves, no dubtis més, s’escapen.
Fes que no s’ensorrin, ves-los a buscar,
fes que siguin teus, abraça’ls.
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant,
fes que siguin certs, abraça’ls.
Fes que no s’ensorrin, t’estan esperant,
fes que siguin certs, abraça’ls.
Mirant de tant en tant enrere,
els peus a terra, el cor volant,
endins el sentiment és tendre,
volem seguir somiant.
Els teus somnis
© de la lletra de la cançó: Sopa de Cabra
© de la idea original i els textos del conte: Núria Puyuelo i Laia Figueras
© de les il·lustracions: Maria Antònia Roig
© d’aquesta edició: Editorial Nanit SL
