Tinc la finestra oberta
a un quadrat de cel blau,
on passen lents els núvols
i ràpid els ocells.
No s’hi veu la resta,
però sí se sent,
que gairebé és com veure-ho
de tant que ho conec.
Entra aire de fora i un munt de llum
es queda quieta a sobre d’on ets tu.
Que alts estan els núvols
i que llis el cel blau,
com cada cop que miro
tot segueix igual.
Entra aire de fora i un munt de llum
es queda quieta a sobre d’on ets tu.
En sabem de ser a prop
sense gaire esforç.
En sabem de ser a prop.
