Coses així

Només una trucada

El Facebook és el paradís dels introvertits: podeu ser sociables, podeu tenir cinc mil amics

| 14/10/2016 a les 01:42h
Especial: No-ficció
Arxivat a: Cambres pròpies, introversió, coses així


–Males notícies: la Terra està a punt d'explotar.
–Oh, no.
–Per sort, tu ho pots evitar. Només has de fer una trucada de telèfon.
 
Una trucada i ja està. Sembla fàcil. Si no ets introvertit. El responsable de fer-la es mira el telèfon. Se'l remira, se'l torna a mirar. He de fer una trucada, he de fer una trucada. La Terra explota.
 
Et vas enamorar d'aquesta història en vinyetes abans d'entendre que no tothom l'entenia. Abans de recordar que hi ha gent a qui no fa por trucar per telèfon. És més: hi ha gent a qui despenjar i marcar un número fins i tot li ve de gust.
 
Sí, ja ho saps, ets periodista i se suposa que els periodistes es dediquen a fer trucades. A contracor, en el teu cas. Per mail, sempre que pots. Et vas decantar pel periodisme perquè t'agradava escriure, no pas perquè t'agradés perseguir declaracions.
 
"Introvertida, tu?", et diu algú. A veure: no vas néixer ahir ni abans-d'ahir. Arriba un moment que aprens a gestionar la fòbia social. Però el teu infern és una festa d'aquelles on absolutament tothom –menys tu– sap què dir i què fer i amb qui parlar. Vas amb cascos pel carrer per no haver de saludar coneguts. T'amagues de la gent, també de la que et cau bé. Fer una trucada se't fa més costa amunt que fer una factura, que ja és dir.
 
La sociabilitat t'esgota, et buida. Et cal estar sola per recarregar piles. Et sedueixen les converses llargues només quan són diàlegs entre tu i jo. Si sou dos, no calles. A partir de tres, no parles.
 
"Virtualment, ets molt oberta". Exacte: virtualment. Quan hi ha una pantalla entremig. El Facebook és el paradís dels introvertits. Podeu ser sociables, podeu tenir cinc mil amics. Podeu, al·leluia, semblar normals. Et veus ben capaç de salvar el planeta (i les foques del món del costat, de propina) si el que has de fer és repartir uns quants "m'agrada".
 
Però, pel bé de tots, sisplau que no et toqui fer cap trucada.
 

COMENTARIS

Quan parlen de tu
Marta Turon, 19/10/2016 a les 16:58
+3
-0
No sé si parles de tu mateixa o d'algú altre que t'és proper. En recordo un altre en que explicaves quan erets petita i amagaves les teves notes i feies veure que no sabies per tal de ser acceptada. I ja van dos. Dos dianes en la meva vida. Potser és que a vegades pensem que estem sols en les nostres "rareses" i veure-les descrites en paraules d'algú altre et reconforta. Només dir que jo també volia ser periodista perquè m'agradava escriure, no per fer reportatges de guerra i anar a cobrir l'actualitat a qualsevol racó de món. I algú em va dir "Periodista tu? Si ets massa tímida per ser periodista!" I m'ho vaig creure i vaig renunciar al meu somni. I ara escric per mi mateixa, no agafo el telèfon si no és estrictament de vida o mort i agraeixo infinitament que algú inventés el mail, el whatsapp i el facebook. Gràcies per fer de les meves manies una cosa més quotidiana i "acceptable" del que jo creia.
Afraid to speak by phone
Jordigar1, 19/10/2016 a les 18:54
+0
-0
Totalment identificat , un clon, pànic devant el telèfon

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Oriol Broggi dirigeix «La bona persona de Sezuan», de Bertolt Brecht, a la Sala Gran del TNC
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht
Imatge il·lustrativa
Jo he sobreviscut però les meves dues germanes, no