Imatge promocional d’«Una niña es una cosa a medio formar», d’Eimear McBride. Foto: Urte Janus
Des de sempre, el teatre no només ha servit per entretenir-nos sinó per interpel·lar-nos sobre qui som i què fem en aquest món. A la Sala Beckett tenen ben clara aquesta evidència i l’han portada a la pràctica amb una tenacitat que, en temps de pandèmia, podríem anomenar heroica. Aquests dies han presentat el nou cicle que ens temptarà fins al juny. Gira entorn una qüestió que Toni Casares, director de la Beckett, qualifica de “no oportunista, sinó oportuna”. El títol segur que els ha fet treure fum del cap perquè és un tema en què les paraules han d’estar mesurades al mil·límetre. Al final se n’han sortit amb un nom de clara inspiració internacional: #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder.
La primera proposta que ens arriba és Sandra, escrita i dirigida per l’actriu Daniela Feixas, i interpretada per Josep Julien i Elena Tarrats. L’obra és un altaveu per a les sandres d’aquest món, les nenes i adolescents que són víctimes d’una societat abusiva i que han d’aprendre a dir no. Freixas explica que, quan la seva filla era preadolescent, ella va prendre més consciència de la vulnerabilitat de les noies. La directora va conèixer el cas de la Sandra real i li va voler donar l’altaveu que no va poder tenir en vida. L’obra es representarà des del 7 d’abril fins al 2 de maig, amb col·loqui post-funció el 21 d’abril.
Josep Julien i Elena Tarrats a «Sandra», de Daniela Feixas Foto: Felipe Mena
La producció de la mateixa Beckett ideada per a aquest cicle és Sota la neu, un text d’Anna Llopart, que també s’editarà en llibre i serà als escenaris del 7 d’abril al 9 de maig, amb col·loqui el 14 d’abril. L’interpreten Àlex Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia. Es tracta d’una versió molt personal del conte de Hans Christian Andersen, La reina de les neus, i ens parla de la fragilitat de la infantesa a través d’una proposta que no tem endinsar-se per un món de fantasia.
El cicle també comprèn Una niña es una cosa a medio formar, proposta arrossegada de l’any passat, en què el tema era la mort, però que també ha lligat amb el #Jotambé d’enguany. És el primer text d’Eimear McBride i va sobre la construcció de la identitat d’una adolescent després d’un trauma. Es farà poquets dies, del 13 al 16 de maig. També es podrà veure El que no es diu, de Marilia Samper, de l’11 de maig al 6 de juny, que tracta la qüestió soterrada del consentiment sexual en el si de la parella.
En aquests cicles, la Beckett vol aprofitar per impulsar la presència de criatures al teatre. L’Agrupación Señor Serrano, companyia resident d’aquesta temporada, ha apostat per continuar amb el seu projecte Olympus que consisteix a apropar els clàssics grecs als infants. En aquest cas, els parlaran de les Amazones, aquelles dones que van marxar a una illa per muntar una societat només per a elles. Els Señor Serrano ja avisen que no deixaran entrar adults al seu espectacle, que és per a criatures de set a onze anys. Després d’explicar-los el mite amb la seva gràcia habitual i valent-se dels recursos característics de la casa –joguines com legos; gravacions en directe; icones populars com les Pussy Riot o les Guerrilla Girls– obriran debat amb els nens per veure què en pensen. No volen pares a la sala que els cohibeixin. Aix, qui pogués tornar a la infantesa! No badeu perquè segur que serà molt engrescador. Ho faran del 10 d’abril al 2 de maig.
Foto: Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia
En canvi, als adults ens toca ordenar el pati, que el tenim ben desendreçat. Ho recorda la Presidenta de la Unitat d’Igualtat de la UOC, Pastora Martínez, cocomissària dels debats d’aquest cicle, junt amb Maria Olivella: “La causa comuna de tanta desigualtat són les estructures de poder de la nostra societat i cal mostrar-les a través del teatre, un espai de pensament. Amb aquests debats volem oferir una mirada coral de la qüestió amb la participació d’artistes, activistes, acadèmiques… que ens expliquin què passa i per què passa”.
En aquest àmbit més teòric, a la Beckett també s’impartiran cursos sobre com integrar la perspectiva de gènere en les arts escèniques o sobre protocols d’assetjament sexual per a empreses d’aquest sector, una qüestió que actualment ha tocat de ple al món teatral arran de les denúncies a l’Institut del Teatre. Paral·lelament, a l’Obrador de Filosofia de la Beckett també han treballat aquesta qüestió sota el prisma d’un binomi explosiu, el format per la violència i el desig.
I no se vayan todavía, aún hay más. El cicle també comprendrà quatre lectures dramatitzades amb títols prou eloqüents: Cáscaras, de Claudia Cos; Vertedero, de Raúl Quirós; Quan ja ens haguem torturat prou, de Martin Crimp i El sensespai, de Lara Díez Quintanilla.
Aquest #jotambé és una prova més que a la Beckett no els fa por afrontar qüestions que, en principi, són poc alegres, com l’anterior cicle dedicat a la mort o aquest a la violència de gènere. Diguéssim que de frivolitat ja n’anem sobrats. Benvingut sigui el valor d’enfrontar-nos a les nostres misèries.
Cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder.
Del 7 d’abril al 18 de juny de 2021 a la Sala Beckett.
La Sala Beckett proposa una reflexió sobre les bastides de poder establertes i sobre les diferents eines que construïm per fer-hi front a través de peces teatrals, lectures dramatitzades, col·loquis i cursos.
Imatge promocional de «Sota la neu», d’Anna Llopart Foto: Kiku Piñol
