Marlon Brando va néixer el 3 d’abril de 1924 a Omaha (Nebraska) i va morir l’1 de juliol del 2004 a Los Angeles. De ben petit ja tenia el do d’observar i imitar els qui tenia al voltant. Adolescent rebel, va marxar a Nova York a estudiar interpretació. Va guanyar dos Oscars com a millor actor, per La llei del silenci i El Padrí. El recordem amb 14 reflexions que giren al voltant de dos mons: el del cinema i el seu.
www.marlonbrando.com
1. M’aplaudirien si fos un bon fontaner?
2. Un actor és una persona que no t’escolta, si no és que parles d’ell.
3. Sempre has de separar el talent de la personalitat, perquè no tenen res a veure.
4. El principal benefici de tenir diners és que m’he pogut pagar la psicoanàlisi.
5. Tots fem servir les tècniques d’actuació per aconseguir qualsevol objectiu que busquem.
6. L’única raó per la qual estic a Hollywood és perquè no tinc el valor moral de rebutjar els diners.
7. No confonguis mai la mida d’un xec amb la mida del teu talent.
8. Quan interpreto em transformo. Per dins em crema una mena de foc, de deliri. Em sento fort, ferotge com un lleó. Ara bé, si soc bon actor no ho he sabut mai.
9. El cinema no és res més que una prolongació de la infantesa. On tothom vol ser lliure, poderós, tan irresistiblement atractiu que no es pugui suportar.
10. Soc un actor i no un sex symbol, oi? Aquesta ha estat l’equivocació que ha enverinat la meva existència i m’ha reflectit sota una llum falsa als ulls del públic.
11. Si hi ha alguna cosa que em regira l’estómac és estar mirant la televisió i veure actors parlant de la seva vida privada.
12. El cinema és estrany. La gent compra una entrada. I aquesta entrada és la porta a la fantasia que els has creat.
13. L’única cosa que l’actor deu al públic és no avorrir-los.
14. Actuar és l’expressió d’un impuls neuròtic. És com la vida d’un vagabund. Deixar d’actuar seria el símbol de maduresa.
