Mel i cotó,
bresquilla a mos redó,
una tallada de meló
entre el teu nas i el teu mentó.
Fruits saborosos
cobrint-te els ossos,
focs fatus,
paladars fogosos.
Jo em menge la figa de la gota de la mel,
Eva i Adan i l’edén sencer.
Confabule amb la serp, sinuosament,
per recórrer els camins
inescrutables del plaer.
Mil dimonis a la panxa
em ballen la dança de l’enyorança del cotompel.
A les artèries se m’enganxa
una fina pasta de taronja i de caramel.
La magrana esclata i em somriu.
La boca feta aigua, feta riu.
Hi ha un banquet incendiari
muntat al teu cos,
capital mundial de la fam i el caliu.
Llepolia, com cou, com pica, com vicia,
el trident del dimoni m’acaricia
i la llepolia em clava les dents.
Mala alegria la llepolia
de l’arbre de la fruita prohibida,
de l’ullal de la santa brutícia,
que m’allibera de totes les creus.
Aigua-llimó, dutxeta de suquet d’Onan,
els meus deliris regalimant,
baixant per la cuixa,
taronja de sang i maduixa,
la llengua vol carn, com la carn.
Peres llimoneres brillants,
mugrons de cirera, meló de tot l’any,
galló i més galló, pell i polpa,
tots els pèls de punta ni culpa ni Adan.
Un desert per la cintura,
cauen per la comissura
llàgrimes de zona obscura,
somnis de raïm i fromage: confitûre.
La fruita més selecta del planeta,
amb la matèria prima més fineta del bancal.
Orbite pel teu cos com un cometa,
menú complet, amor carnal.
Llepolia, com cou, com pica, com vicia,
el trident del dimoni m’acaricia
i la llepolia em clava les dents.
Mala alegria la llepolia
de l’arbre de la fruita prohibida,
de l’ullal de la santa brutícia,
que m’allibera de totes les creus.
Bon appétit mes camarades,
apologia del pecat,
el cos és sagrat:
fregueu-vos,
toqueu-vos,
llepeu-vos,
ameu-vos.
