Teatre

Sandra

La Sala Beckett acull una obra de Daniela Feixas sobre la violència sexual

| 06/04/2021 a les 00:05h
Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, teatre, Sandra, Xavier Roca, sala beckett

Foto: Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia


 
Periòdicament reviscola la polèmica sobre els límits ètics de la representació artística de la violència sexual contra les dones: on acaba la denúncia i on comença l'explotació morbosa, l'espectacularització lúdica? Se'n va parlar al seu dia a propòsit de Kika (1992), de Pedro Almodóvar, se'n va tornar a parlar arran d'Irreversible (2002), de l'épatant Gaspar Noé, i se n'està parlant després de l'estrena a Netflix de Sky Rojo, la discutida nova sèrie dels creadors de La Casa de Papel.
 
Sandra, que s'estrena a la Sala Beckett i que s'hi representarà fins al 2 de maig, respon a la inquietud sobre aquest tema que persegueix des de fa temps la dramaturga Daniela Feixas, forjada com a autora al costat de noms com Sergi Belbel, José Sanchis Sinisterra i Xavier Albertí. Segons explica l'autora als fulls de promoció de l'obra, "des que va néixer la meva filla i sobretot a mesura que s'anava fent gran, m'he hipersensibilitzat envers el tractament que s'aplica en la ficció a les nenes i les adolescents. Determinades escenes i seqüències em revolten. Vaig deixar de veure algunes sèries i pel·lícules que abans m'agradaven, sobretot quan la violació, tortura o assassinat de torn només responia a un reclam morbós".
 

Foto: Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia



La peça arrenca amb l'aparició d'una noia amb caputxa vermella en una nit boirosa i un entorn boscós. Però no ensopega amb cap llop sinó amb un escriptor de vida solitària, que es dedica a escriure –sota pseudònim– truculents psychothrillers inspirats en la crònica negra: relats d'assassins en sèrie que prenen per víctimes noies a les quals acaben esquarterant. Tot i no haver-hi llop, no hi manca un imaginari proper als contes infantils de terror, amb referències a mites com el de l'Home del Sac; fa uns anys, l'autor de best-sellers John Katzenbach –un dels possibles referents del protagonista masculí de Sandra– li comparava a aquest cronista els thrillers de suspens amb les faules clàssiques, "tretes del passat i portades al present. Els dolents del conte sovint són com psicòpates".
 
No convé revelar abans d'hora gaire detalls argumentals d'una obra que, com una ceba, va revelant successives lectures a mesura que avança. Sí que es pot dir que aquesta trobada entre una adolescent a la fuga i un home madur aïllat del món –en un escenari minimalista que es limita a un jardí descuidat i tardorenc amb una gandula per llegir i un gronxador rovellat– esdevé alhora un ping-pong psicològic, un joc de miralls entre realitat i ficció i una reflexió sobre la responsabilitat del creador vers els seus personatges. I també, és clar, un duel actoral servit brillantment pels dos únics intèrprets: un Josep Julien que transmet el sorneguer desconcert de l'escriptor i una Elena Tarrats que aporta una desvalguda ferocitat a la jove fugitiva.
 

Foto: Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia



Daniela Feixas confessa sentir-se "obsessionada" amb el tema dels abusos de tota mena, especialment cap als éssers més desprotegits i vulnerables, i bona part de la seva obra gira sobre això. Darrerament, pel·lícules com The Assistant o l'oscaritzable Promising Youg Woman (que inaugurarà el BCN Film Fest), novel·les com Harvey, d'Emma Cline, i docusèries televisives com Nevenka o –prejudicis a banda– Rocío, contar la verdad, vindrien a confirmar la tesi de Feixas que cada cop més el món de la cultura i l'espectacle està posant el focus cap a unes estructures de poder que han afavorit la impunitat dels abusadors. 
 
Amb Sandra, Daniela Feixas va guanyar el 2019 el XXVIII Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela, i precisament aquest estat d'ànim de denúncia col·lectiva va facilitar la coincidència que presentés el text als responsables de la Sala Beckett just quan aquests estaven preparant el cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder, amb el qual encaixava com un guant i que ha acabat inaugurant.
 
Els propers espectacles que es podran veure en aquest cicle –tal com fa uns dies avançava Ada Castells a Catorzeseran Sota la neu, d'Anna Llopart, amb Àlex Casanovas, Laura Conejero i Paula Malia; Una niña es una cosa a medio formar, d'Eimear McBride; El que no es diu, de Marilia Samper i l'infantil Amazones, d'Agrupación Señor Serrano, a més de diverses lectures dramatitzades, xerrades, cursos, tallers i col·loquis postfunció amb els espectadors. En el cas de Sandra, aquest serà el dia 11 d'abril.
 

Sandra

Forma part del cicle #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder que té lloc del 7 d’abril al 18 de juny a la Sala Beckett i que proposa una reflexió sobre les bastides de poder establertes i sobre les diferents eines que construïm per plantar-hi cara.

Autoria i direcció: Daniela Feixas.
Repartiment: Josep Julien i Elena Tarrats.
Escenografia: Anna Tantull.
Il·luminació: Maria Domènech.
Espai sonor: Judit Farrés.
Vestuari: Isabel Domènech.
Fotografia: Felipe Mena.
Assistent de direcció i direcció de moviment: Carla Tovias.
Direcció de producció: Josep Domènech.
Producció executiva: Neus Oriol.
 

Foto: Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació "la Caixa" i RNE convoquen un premi de relats per a majors de 60 anys
Imatge il·lustrativa
El museu ofereix visitar gratuïtament la seva nova exposició
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa reprèn el cicle de xerrades divulgatives «Live Talks»
Imatge il·lustrativa
El festival ofereix gaudir les seves activitats de manera presencial i també virtual
Imatge il·lustrativa
Un vídeo delata com els infants creixen amb prejudicis de gènere
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'escriptor, que diu que «es pot estimar malament i també es pot llegir malament»
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra una realitat que afecta moltes persones
Imatge il·lustrativa
La dramaturga estrena l'obra «Sota la neu» al cicle #jotambé de la Sala Beckett