Capsetes

A Terrassa, el català

Els nens de les primeres mares en deien colúmpio, i jo i altres, gronxador

​Tenia la guerra ficada

| 01/11/2015 a les 23:43h
Especial: Capsetes
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Fermín R.F.


Es feien festes d’aniversari a les cases. La que més m’agradava era la de l’Elisabet Puig-Rovira, que els seus avis tenien un pati que algun dia va imaginar Fragonard i va aparèixer, dos segles més tard, a Terrassa amb la languidesa i els vapors propis.
 
Les mares ens deixaven a cals avis de l’Elisabet, que si s’hi celebrava feia olor d’olives, i ens venien a buscar ben bé cap a quarts de nou, diria, i el menjar era a dintre casa en taules llargues i safates amb panets i justament amb un panet a la mà sortíem al pati i jugàvem a atrapar o a cuc amagar, dues maneres d’esbargir-se la canalla que respectivament i sense escrúpols també algú en deia pilla-pilla i escondite, nens i nenes les mares dels quals miraven cap a una altra banda quan es tractava d’arremangar-se i fer com la mamà, que anava al CIC, al carrer Sant Jaume, a aprendre de lletra, quan El català, cosa de tots.
 
Com podria ser d’altra manera? També hi havia un gronxador auster i nascut de branques. Aquí, els nens de les primeres mares en deien colúmpio, i jo i altres, gronxador –amb els consegüents columpia’m o gronxa’m–. I un cop aconseguit aposentar el cul al seient era el moment d’empènyer o emputxar, i no cal dir qui deia què i com és d’important què van estar fent les mares dels vuitanta.
 
L’espai no era diàfan, era ple de les cosetes que demana sempre de posar Fragonard, testos enormes, escultures, tanques i heures, per això ens anava molt bé per jugar que el pati fos la nave d’uve. Hi havia racons de sobres per amagar-se amb la metralladora, però ningú volia ser la Diana perquè les nenes no menjàvem rates i els nens no feien mai de dones, encara que mengessin rates, aquella imatge de perfil que qui no ha vist ha viscut molt menys de vida viscuda.
 
En fer-se fosc i haver d’abandonar el fora –no hi tenien llum artificial–, ens ficàvem on hi havia les taules i safates buides i la llum era groga i tènue per no faltar Fragonard i ens assèiem a terra davant d’una tele elevada a mirar dibujos fins que les parelles de mares i pares anaven gotejant –aquí faig una mica literal una expressió anglesa que és drop by– per endur-se ara l’Oriol ara la Sònia, que a aquelles hores els pares ja havien sortit de la feina i acompanyaven les mares en una tasca domèstica.
 
Algú del grup de mares que xerraven de la sort del bon temps que fa i mira que ja és novembre es va repenjar a la paret i sense voler va apagar la mica de llum que hi havia a l’habitació. Juguem a les quinieblas!, es va aixecar i va cridar la Maria Cols empesa per la foscor quasiabsoluta i la possibilitat d’amagar-nos a tants llocs, però la mare de l’Elisabet ja havia tornat a encendre el llum i sí, però d’un dia per l’altre es gira un fred que pela i correm-hi tots.
 
En sortir, l’Elisabet donava a cada nen i nena una bosseta de moltes que s’havien fet preparar als cafès del carrer Gavatxons amb una espiral de pega dolça vermella i una de negra, ossets de goma, dos Cheiw, un Palote, una piruleta de cor, supositoris de colors i aquell cilindre rosa, tou i discordant que quina poca gràcia que en diguin nube quan es diu esponja i Fragonard s’hauria entestat a fer servir per culminar algun pentinat de senyora si a la seva època n’hi hagués hagut.

@esierraserra

COMENTARIS

A terrassa, el català.
Juak44, 02/11/2015 a les 16:14
+3
-0
M'agraden.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Palau Robert se suma a la commemoració del centenari de l'artista
El Museu de la Vida Rural i Riuada Solidària s'ajunten per posar paraules als darrers esdeveniments
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secret que va creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions