Coses així

Aquestes coses passen

Que la vida és injusta i costa de mastegar ho intuïm de ben petits

| 11/03/2016 a les 08:13h
Especial: Coses així
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Taro Taylor


 

"És una mica trist, però aquestes coses passen". El nen, de set anys, tanca el conte que acaba de llegir i te'n fa un resum. El conte és de Michael Ende. Explica la història d'un titella de roba que es dedica a fer riure en Tomàs fins que en Tomàs s'enamora d'altres joguines i llença el titella per la finestra.
 
És una mica trist, però aquestes coses passen. Sospites sovint que els aprenentatges essencials els fem durant la infantesa. D'adults ens limitem a embolicar la troca, a posar etiquetes i a encaixar patacades cada cop més grosses, però que la vida és injusta i costa de mastegar ho intuïm de ben petits. L'hora del pati es diu així perquè dura mitja hora però es fa llarga. Els ja-no-t'estic-amic infantils potser ens immunitzen contra els ja-no-t'estic-amic tant o més arbitraris que vindran després, però aquells –els de l'escola– ens fan el mal de les primeres vegades.
 
Així com plores a cada funeral per la mort de la teva cosina, i ja han passat trenta anys, també els insults o menyspreus que reps de tant en tant et remeten invariablement a experiències viscudes a la dècada dels setanta, principis dels vuitanta a tot estirar. La mestra que et va humiliar a crits quan tenies cinc anys per una dolenteria innocent que, a sobre, no havies fet tu. La frase que et va adreçar el D. un dia a la platja, i sempre més ha fet veure que no se'n recorda. La confessió enverinada d'una companya de classe quan vas guanyar el sorteig per fer de príncep a l'obra L'amor de les tres taronges.
 
Michael Ende deia que totes les teories sobre l'art i la literatura, incloses les més revolucionàries, les havia après quan era un nen. El teu fill de set anys, que s'ha adormit després de resumir-te el conte, ja sap que l'amor etern trontolla davant d'un aparador ple de joguines boniques. Faries el que fos perquè a ell no el substituïssin mai per un titella més nou, perquè ningú el tirés mai per la finestra. Però l'únic que pots fer, creus, és ser-hi a prop. Intentar recollir-lo al vol quan l'hagin rellevat per un altre. És una mica trist, però aquestes coses passen.

 

COMENTARIS

El primer tall és el més profund
Eduard López Mercadé, 16/11/2015 a les 08:39
+2
-0
Sospito, en efecte, que les ferides fondes es generen a la primera infantesa. El primer tall és el més profund, que deia Cat Stevens. D'adults aprenem, bàsicament, a maquillar-los. Jo crec que la literatura, la poesia, serveix per desfer aquesta capa de maquillatge tòxic. És en airejar-la que la ferida es guareix.
Records...
Anònim, 16/11/2015 a les 10:14
+4
-0
M'ha recordat el dia que la meva filla va sortir de l'escola plorant... després de la classe de música cantant la cançó de "Paff, el Drac Màgic".

I sí. Aquestes coses passen. La vida és un seguit de comiats...
Aquell dia q no ets l"escollit
Marta clua, 16/11/2015 a les 13:41
+3
-0
Tan encertat com sempre Eva.
M'ha fet pensar en el meu fill de cinc anys que plorava pq cap company li havia "votat" el seu dibuix a classe, a ell que tant li agrada dibuixar i que hi posa tan d'interés!
Em deia "ni la meva millor amiga m'ha triat", fet un mar de llagrimes... El vaig omplir de petons i paraules dolces al meu petit artista! Tantes "injusticies" es trobarà...espero donar-li les eines per tal que les superi, o si més no, els meus petons més dolços.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Oriol Broggi dirigeix «La bona persona de Sezuan», de Bertolt Brecht, a la Sala Gran del TNC
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht
Imatge il·lustrativa
Jo he sobreviscut però les meves dues germanes, no