Foto: G.V.
M’enfilo cap al carrer de la Portaferrissa escoltant Qualsevol nit pot sortir el sol interpretat per Macaco. Serà una de les versions que sortiran en un disc solidari que ja és tot un clàssic. Camino per davant la Catedral amb la màgia del Sisa vestida de reggae i, gairebé sense adonar-me’n, arribo al Casal del Metge, el lloc on aquest vespre s’hi fa la Festa del Llibre de la Marató.
Només entrar hi ha una paradeta on me’l puc comprar. A la coberta, l’avís: “1 de cada 4 tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem”. A la contracoberta, la proximitat: “Els que han patit la classe de gimnàstica com una tortura sabran de què parlem”. Un parell de línies més avall: “O les persones que dipositen l’esperança en una lleu punxadeta diària s’hi veuran certament reflectides”.
Són retrats quotidians escrits i dibuixats amb el puny de l’empatia. Les dades són clares: 400 milions d’adults al món pateixen diabetis i, tal com anem, es preveu que d’aquí a 20 anys serem 600 milions, els malalts. Pel que fa l’obesitat, l’OMS la considera una epidèmia mundial. La investigació, per tant, és fonamental; els diners per finançar-la, també. De fet, quan penso en la Marató em vénen al cap les connexions de TV3 amb aquelles grans sales plenes de voluntaris responent trucades i anotant dades. És una imatge que fa goig. Vol dir que a l’altra banda del telèfon hi ha qui vol donar el seu gra de sorra. Així, entre tots, fem una gran muntanya i junts, arribem una mica més lluny que si caminéssim sols.
Aquesta necessitat de fer pinya també l’ha experimentat Llegir en Català, l’associació d’editorials independents vingudes de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià que, amb l’esperit de sumar forces i d’enfortir la difusió del català, s’ha estrenat amb l’edició d’aquest llibre. Núria Iceta, editora de l’Avenç, amb aquella il·lusió que t’empeny cap on sigui, em diu: “Aquest projecte és la nostra essència, perquè nosaltres també hem treballat en col·lectiu. És el primer llibre que hem fet entre tots i, a més a més, és solidari”.
Què hi trobarem? El contrast està assegurat: hi ha tantes maneres d’escriure com de veure la realitat. És aquest vespre, en aquest auditori, on part dels catorze escriptors i set il·lustradors que hi participen ens en faran un petit tast. Martí Gironell estirarà el fil del temps fins a topar amb un diabètic que passaria a la història: Marc Aureli. El seu metge el va advertir que, tot i que estava davant d’una de les conquestes més importants, ho havia d’ajornar: la seva salut perillava i podia caure rodó del cavall. És així com en Martí ens recorda que a vegades cal fer una passa enrere per fer-ne tres endavant.
Rafael Vallbona descriurà el Ricard, un nen que rep humiliacions a tort i a dret per ser obès. Però que a través de l’actitud aconseguirà que ningú li trepitgi la dignitat. El relat de Jordi Cervera es titula Sucre a la sang i així, paraula a paraula, sortiran també Mercè Foradada i Joan Todó. Mentrestant, des d’un cantó, els dibuixants l’Avi (Lluís Recasens) i Cristina Curto, cadascú amb la seva llibreta, retoladors i pinzells, pararan l’orella i faran punta a l’emoció i a la imaginació.
Al final es faran una foto tots junts i cenyiran complicitats entre copes i vermuts. Marxaré d’aquesta festa quan encara hi haurà qui seguirà trobant motius per brindar. Tornaré a creuar la Catedral i, abans d’arribar al carrer de la Portaferrisa, just allà on un parell d’hores abans escoltava “de les tristors en farem fum”, hi fullejaré històries. A cada pàgina picaré la porta per entrar discretament a mons que no estan tan lluny. Com si fos una lluita compartida, faré que les seves pors, complexos, solituds i adversitats també siguin una mica meves.
Foto: G.V.
