La Dau

Un dia, tot mirant les notícies, ella els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul

| 05/05/2014 a les 23:25h
Especial: Veïns
Arxivat a: Sala d'estar, BCN World, conte, Roc Casagran, Veïns
Terreny on s'ha d'ubicar BCN World. Foto: Oriol Montesó.

La Dau és filla de pares progres decebuts perquè la noieta no ha sortit com ells somiaven. Uns pares progres d’aquells que a la mínima que poden expliquen que van córrer davant dels grisos (encara que res no ho pot corroborar), que escoltaven el Paco Ibáñez i el Lluís Llach (i també, i amb més deler, el Joan Manuel Serrat), que van ser una mica hippies i tot (malgrat que mai no entren en detalls de com van viure l’amor lliure, un estiu a Formentera), que han procurat oferir-li una formació crítica, amb llibres per tots els racons de casa, i poca televisió, i etcètera, etcètera. Ja ens entenem, oi?

La Dau, però, de tan rebel que els va sortir, no va reeixir gaire, a l’escola, i els pares progres tot sovint havien d’anar a parlar amb els mestres, perquè aquella nena era tan ingovernable com els seus cabells rinxolats. I massa individualista. I egoista. Ella, ella i després ella. Amb paciència i llargues converses sobre els valors, l’esforç, l’altruisme i altres tòpics d’estar per casa, finalment van aconseguir que la criatura anés passant cursos i arribés a l’institut.

A l’institut, la Dau no se’n sortia. Preferia els amics i la festa als professors i a l’estudi. Els pares progres, per fer-la conscient que els diners no plouen del cel, li deien que si no treia bones notes, no li donarien ni un cèntim. «Això és la justícia social de què tant t’hem parlat, filleta: oportunitats per a tothom, però no val tenir un os a l’esquena», la va sermonejar la mare algun cop. I sí, tenia un os a l’esquena, i a casa van ser temps de disgustos i males cares i una adolescència feréstega, perquè als pares progres els hauria agradat dir als amics progres que la seva filla era una estudiant excel·lent, i que s’emocionava llegint Machado, i que militava en algun sindicat juvenil.

La Dau, com tot feia preveure, no va aconseguir el títol dels estudis bàsics. «Pot, però no vol», va sentenciar el claustre de l’institut. I això no fou tot, va començar a anar amb companyies que no satisfeien els pares progres. No pas perquè els agradés massa la festa (que també) sinó perquè eren jovenets fills de papà preocupats, només, per viure la vida al màxim, la vida pròpia, s’entén, sense posar cap granet de sorra per millorar el present, sense pensar en els altres, sense entendre que hi havia altres joves que sí que havien hagut de lluitar i esforçar-se molt.

Era l’enèsima decepció dels pares progres. Ells que havien procurat ser un exemple. Ells que col·laboraven en diverses ONG, ells que militaven al Partit des del final del Franquisme, ells que sempre eren solidaris amb els més necessitats, ells que miraven àvids la marató de teletrès de cada any. Ells que es van discutir molt fort amb la Dau un dia que, tot mirant les notícies, la filla els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul. No, Dau, els impostos són necessaris, no, Dau, això que dius no té cap lògica, no, Dau, això no és el que t’hem ensenyat, no, Dau, els impostos són la manera de repartir la riquesa, no, Dau, un dia ja ho entendràs...

No se sap si la Dau ho va entendre mai. O potser sí, potser ho va entendre de cop el dia en què el partit polític que sempre havien votat els pares progres va donar suport a rebaixar els impostos als amos d’un monumental casino. Aquell dia la Dau va comprar el diari i el va deixar damunt la taula de la cuina. Sí, a la cuina. A veure com ho cuinaven, allò, per poder-s’ho menjar amb dignitat. Potser la vida era un joc de daus. També per a uns pares progres.

CiU i PSC van segellar un acord per modificar la llei que permetrà construir BCN World. Foto: Eli Sarraseca.
@roccasagran

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
11/09/2018
Imatge il·lustrativa
22/08/2018

COMENTARIS

Dau
Jordi Riera, 06/05/2014 a les 23:11
+2
-0
Una altra manera de llegir i entendre les notícies. Molt encertat!
La contradicció
Llaços, 08/05/2014 a les 16:58
+0
-0
Forma part de la nostra vida.
Per altra banda, darrera de cadascú hi ha alguna cosa més d'enigmàtica que no llueix directament... ho dic en el sentit de poder anar més enllà de l'etiqueta "pares progres".
Coincideixo amb el Jordi Riera que és una altra manera de llegir les notícies.
Roc Casagran
J., 10/05/2014 a les 14:05
+0
-0
Crec que això hauria d'haver-se publicat a "Nació Digital", en un article d'opinió, perquè aquesta mescla entre narració creativa i crítica social és la que ha de despertar els catalanets, per mitjà de la gustosa ficció emotiva que es comunica amb l'ànima del lector i el fa reflexionar sobre la vida. És molt bon text, i Jo, com a estudiant filologia catalana, promoc aquesta unió entre realitat i ficció, perquè obliga al lector a pensar, coincideixi o no amb el sentit final del text.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
L'exposició del CaixaForum Barcelona explora la relació entre l'entorn urbà i la fotografia
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions
Imatge il·lustrativa
Un anunci viatja al món de Dickens per recordar-nos quin és l'esperit de Nadal