Il·lustració: Eva Armisén
Amb cada cop de braç descarregues la ràbia pels projectes torçats, per les rèpliques oportunes que has pensat massa tard, pel lliri incombustible que duus a la mà, pels gags tragicòmics que t’obliga a encaixar el guionista (malparit) de la teva vida. Però de seguida s’esbandeix la recança, et brollen les idees, el carril compartit és un mar obert i tu et sents sirena.
Has tancat amb clau, al vestidor, les distraccions del món de secà. Aquí no sona el mòbil ni pots consultar el mail ni t’interromp un mare! en estèreo cada mig segon. En aquesta peixera humana els problemes s’estoven, el cap va a la seva, els forats negres es dilueixen per efecte del clor.
Mentre fas gala d’un estil que hauria agraït més cursets de natació, et dius que no trigaràs tant a tornar a estar en remull. Que amortitzaràs d’una vegada la quota mensual. Que trobaràs unes ulleres que no s’entelin, t’escaparàs a la piscina tres cops per setmana i aprendràs a ofegar els fantasmes a la primera braçada.
Visca els bons propòsits condemnats a fer aigües.
0
0
