Foto: Víctor Westfalia
No ‘nem pas bé. Tenim tots els camins
embarrancats, la llengua, segrestada,
els llops mosseguen les flors dels jardins,
carronyaires diversos fan estada
als nostres nius, i emplenem intestins
d’enemics tàcits, bufa una ventada
que és fressa bèl·lica, que tomba els pins
i el roure mil·lenari que si bada
perdrà l’arrel i el nom i el lloc i el vent
que l’acarona. Pots fer parapets,
mostrar un enuig de foll irreverent,
prometre guerra brandant ganivets,
p’rò fet i fet sols murmures amén
i t’entretens gargotejant sonets.
Poema inclòs en el llibre
L’ombra queixalada
© Roc Casagran
© d’aquesta edició: Pagès editors, 2011
