Corrandes de la parella estable

La il·lustradora Philippa Rice reflexiona sobre l’amor dibuixant, però ho fa sense caure en el tòpic dels cors i de les flors. Rice posa l’accent en situacions reals de la convivència que poden resultar plaents, com compartir estones a la cuina, jaure plegats al sofà o llegir al llit. Tot i que el dia a dia també té moments complicats, l’objectiu d’aquest còmic, titulat Soppy, és retratar la rutina en positiu.

1.

Il·lustració: Philippa Rice

2. Puc venir i llegir aquí? I tant.

Il·lustració: Philippa Rice

9. T’he de preguntar una cosa. Aquesta samarreta teva és lletja i no t’està bé. La puc fer servir de pijama?

Il·lustració: Philippa Rice

10.

Il·lustració: Philippa Rice

11.

Il·lustració: Philippa Rice

12.

Il·lustració: Philippa Rice

13.

Il·lustració: Philippa Rice

14.

Il·lustració: Philippa Rice

15.

Il·lustració: Philippa Rice

16.

Il·lustració: Philippa Rice

17.

Il·lustració: Philippa Rice

Galeria Il·lustració Philippa Rice

El part d’una persona trans

Els monstres de casa meva

Hem sobreviscut

Homes, no és qüestió d’ajudar

Parir a casa

Comentaris

Anònim desembre 05, 2015 | 10:38

Imatges precioses que m'han fet recordar temps passats, ocasions perdudes, que la convivència va canviant i no sempre per millorar. Estic trista, he perdut molts llençols pel camí........

105

2

Respon
Anònim desembre 06, 2015 | 07:37

M''hi he sentit molt identificada .........

16

0

Respon
Anònim desembre 08, 2015 | 12:29

Fent i sentint aquestes imatges, sens dubte una relació tira endavant. Si a més hi ha sexe, llavors ja és la pera :) :)

39

5

Respon
Anònim desembre 08, 2015 | 12:38

M'han fet recordar temps passats. Ha marxat per sempre, era jove encara. L'enyoro molt.

51

1

Respon
Anònim desembre 08, 2015 | 17:58

Hola per l'autor/a del primer missatge: Jo també he sentit això, però crec que quan es tanca una porta una altra s'obra hem de ser positius i pensar que (qui sap) potser trobes en una altra persona allò que has perdut abans. Ànims i sobretot actitud positiva.

27

3

Respon
Anònim 8/12/2015 desembre 08, 2015 | 22:11

M'agradan molt aquests dibuixos practica'ho molt els que pogueu.Si aquests dibuixos fosin amb gent dels 60 per amunt serien molt graciosos.

27

1

Respon
mònica desembre 08, 2015 | 23:08

Jo just començo a gaudir d'aquests moments, i la veritat són el millor moment del dia. Tinc il.lusió i moltes ganes de viuren molts més amb la meva persona, avui, demà, demàpassat ... t'estimo.

16

2

Respon
Anònim 2 desembre 09, 2015 | 09:41

Sempre hi ha llum al final del túnel. Sempre.

15

1

Respon
Anònim desembre 09, 2015 | 12:55

L'important no es trobar a algú amb qui t'agradi anar al llit si no algú amb qui t'agradi despertar.

64

1

Respon
Anònim desembre 09, 2015 | 15:35

M'han encantat les imatges. És molt màgic poder compartir coses així amb algú. L'amor és dels millors plaers que hi ha.

8

1

Respon
50/50 desembre 09, 2015 | 20:11

La vida ma donat una segona opotunidad per poguer viure ocasions com les que se mostren als dibuixos, i vui aprofitar cada moment que tingui per demostrarli que l'astimo i que sin ell la vida es monotna i tambe que el sexe es el 50/50 en una relacio.

13

0

Respon
Anònim desembre 09, 2015 | 21:54

Pingüinet Li tinc moltes ganes al nostre futur des que el vaig coneixer, però veient aquestes ilustracions encara més. Estic segura d'omplir-me suficient jo sola, però la meva vida al seu costat és maravellosa. És l'alegria del meu dia a dia, el recolzament més pur i sincer. T'estic molt agraïda, t'estimo!

7

1

Respon
Anònim desembre 09, 2015 | 23:59

Totes les imatges em recorden al meu marit, ja no hi és... era encara jove i em sento sola físicament tot i que m'omple del tot el seu record.

25

0

Respon
Anònim desembre 10, 2015 | 07:14

Si te'n vas a dormir sola, t'aixeques sola, no hi ha cap apropament físic ni, per descomptat, sexe.... No té sentit estar en parella! La vida és molt cruel i mai valorem el que tenim... Curiós com canvia la relació amb els anys!!! Imagino que no a tothom li passa igual però jo estic totalment decebuda.....

23

0

Respon
Anònim desembre 10, 2015 | 10:44

M' agradan molt aquestes ilustracions i les moments que viuen. Sempre maravellós.

3

1

Respon
Anònim desembre 11, 2015 | 00:24

M'agradaria veure la continuació d'aquesta parella amb un parell o tres criatures...

32

0

Respon
Anònim desembre 11, 2015 | 13:23

M'ha agradat veure´ls, recordar-ne alguns i etar satisfeta dels que encara visc. És veritat que la rutina canvia els costums però l'amor s'ha de seguir alimentant cada dia. I val la pena fer-ho.

7

0

Respon
Anònim desembre 12, 2015 | 14:06

Amb fills canvien molt les coses... S'ha de veure si després s'hi pot tornar a l'estat d'abans, els fills són una prova molt dura per a la parella

20

3

Respon
amb sis fills desembre 12, 2015 | 20:39

Doncs el meu cas, després de 26 anys, és aquest i a més amb 6 fills!!! Som afortunats ho sabem però la "currada" que ens hem pegat, només ho saben uns pocs!!! Molts ànims a tots que és el millor que hi ha en aquest món!!!

23

2

Respon
Anònim febrer 01, 2016 | 14:04

Tot això ho he viscut i estic contenta de tenir-ho sempre amb mi.

6

2

Respon
Frederic Riba Segués desembre 04, 2016 | 08:38

Tornant a mirar aquesta preciositat de dibuixos que entendreixen l'anima,2016 m'han sobtat els comentaris: tots son "anonims" i ho he trovat molt estrany...

3

1

Respon
Concep desembre 06, 2016 | 17:08

Jo ara estic sola però no perdo els somnis de tornar-ho a viure , a mi també m'han vingut molts records agradables i és amb això amb el que em quedo amb la part agradable de tenir parella, per somiar que en un futur ho tornaré a viure. Mai hem de perdre les il·lusions!!!!

13

2

Respon
Ulls desembre 06, 2016 | 17:13

Ja no em sento aixi el temps ha pasat i no tinc papallones a la panxa,la rutina s'ho endut pel davant....em faig gran

6

0

Respon
Anònim desembre 06, 2016 | 17:53

Molts cops no som concients del que tenim I sempre hi ha un que posa més que l'altre, moments viscuts I anyorats, deixats passar sense ser conscient del que perds I que quan ja no pots vols recuperar

3

0

Respon
Cel desembre 06, 2016 | 17:55

Es el nostre dia i dia, es real i ho gaudeixo cada dia del món, no vull trobar- ho mai a faltar, són moments màgics. i en tinc 54 i més de 30 de convivència. ....

13

1

Respon
Anònim desembre 06, 2016 | 22:37

En moltes de les imatges he vist reflexada la nostra relació d'ara i no la del principi. Potser fa 24 anys enrere hi havia més sexe i emocions desenfrenades. Però ara tot és més tranquil i deliciós. Espero seguir gaudint molt més.

2

0

Respon
Anònim desembre 07, 2016 | 07:30

Anims a tots i totes. Ànims pels que encara ho tenen,i q ho cuidin. Ànims pels q ho "han perdut", ho podeu tornar a trobar, segur que us ho mereixeu. Ànims pels que ho han perdut i han perdut a la persona, el record sempre es alla Ànims pels que dieu que " sou grans", mai es tard ;) M'agrada molt aquesta publicació, fa reflexionar molt sobre la gent que tenim al voltant o els que em tingut o els que podem tindre.

1

0

Respon
Anònim desembre 07, 2016 | 13:01

S'anyora.. I molt! ?

1

0

Respon
MarcMArc MARc desembre 07, 2016 | 22:49

Quines parides. Si teniu una relació i feu tot el que apareix en les il·lustracions no m'estranya que acabeu solters. QUIN ESTRÈS!

1

8

Respon
Anònim desembre 08, 2016 | 09:58

Des d'adolescent somniava amb això. Molts companys, dues convivències llargues (8 anys, 17 anys), molts moments així però molts fracassos per diferents motius. Em vaig separar per voluntat pròpia fa un any i mig, amb dos fills. La nit de Reis de 2015 em va portar el regal: un home totalment afí, amb qui estic visquent totes aquestes precioses il·lustracions (amb sexe explosiu: acabem de començar, haha...) PER FÍ. Acabo de fer 48 anys i mai no m'havia sentit tan guapa, sexi i estimada. Ell en té 50. El dia de Reis farem un any i volem estar junts fins al final.

6

0

Respon
Decepcionado agost 06, 2017 | 03:17

Existen cosas que hacemos pero hay muchas que no, ummm las mariposas y ese gran torbellino han dado paso a una gran amistad.

0

0

Respon
Eva9799 agost 06, 2017 | 09:11

Jo porto aixi més de 25 anys. Us animo a ser tolerats i esforçar-se Pq la vida sigui com el primer dia.

0

0

Respon
Començant de nou agost 06, 2017 | 11:50

Amb 42 anys i dos fills començo de nou amb una persona que em fa sentir un amor que desconeixia. I em ve molt de gust arribar fins al final. Veig aquestes imatges i les desitjo, i em proposo, dia a dia, estimar en el gust de les petites coses i no en un sopar majestuós un cop l'any, o una setmana a Fidji.

0

0

Respon
Anònim agost 07, 2017 | 09:43

trenta vuit anys de matrimoni i cuatre fills , de tan en tan va be recordar i tornar a reviure

0

0

Respon
Anònim agost 26, 2018 | 22:34

Ho he viscut meravellosament durant més de 10 anys. Després, de cop, de la nit al dia va passar el que mai hauria pensat... Més de 3 anys després, divorciada i amb un fill em sento decebuda. Amb esperança de tornar-ho a viure però em costa de creure, de confiar-hi. Si més no, dono gràcies d haver-ho viscut!

0

0

Respon
Felip T agost 30, 2018 | 14:57

M'han agradat molt els dibuixos d'aquesta dona. Em trobe molt identificat amb ells. La meua parella i jo els compartim (tots menys el de menjar la pizza al llit), tot arribarà. Avui en dia el compartir totes aquestes coses resulta complicada perquè en la societat masclista en què vivim, molts homes no estan per aquests tipus de convivència. És trist. Enhorabona a l'autora.

1

0

Respon