Coses així

La paràbola del pescador

"Arribarà un dia que la seva empresa cotitzarà a la borsa i vostè guanyarà molts diners"

| 06/12/2015 a les 20:47h
Especial: Visions
Arxivat a: Cambres pròpies, coses així

Foto: Theophilos Papadopoulos


En un petit poble de la costa mexicana, un turista nord-americà s'acosta a un pescador que està a punt de fer la migdiada i li pregunta quantes hores al dia dedica a pescar. El pescador diu que un parell d'hores, les suficients per cobrir les necessitats de la seva família. El ianqui li demana què fa la resta del temps. "Em llevo tard, surto a pescar, quan torno jugo una estona amb els meus fills, després faig la migdiada amb la meva dona i a la tarda quedo amb els amics: bevem vi i toquem la guitarra. La veritat és que visc la mar de bé".
 
El nord-americà li dóna un consell: "Faci'm cas, dediqui més temps a la pesca.
Amb els beneficis es podrà comprar una barca més gran i muntar una empresa pròpia. Es traslladarà a Ciutat de Mèxic, i després a Nova York, des d'on dirigirà els seus negocis. Arribarà un dia que la seva empresa cotitzarà a la borsa i vostè guanyarà molts diners".
 
El pescador no veu clar per què hauria de complicar-se tant l'existència. Però el nord-americà té la resposta a la butxaca: "Sí, home. Si fa tot això, un bon dia podrà jubilar-se, viure en un poble petit de la costa mexicana, aixecar-se tard, sortir a pescar un parell d'hores, jugar amb els néts, fer la migdiada amb la seva dona i passar la tarda amb els amics, bevent vi i tocant la guitarra".
 
La paràbola del pescador –que té una trampa: perquè ell pugui treballar només dues hores, la seva dona ha de dedicar-ne moltes més a la casa i els fills– l'explica el professor Carlos Taibo per defensar el decreixement, en contra dels arguments capitalistes que sostenen encara avui que hem de pencar molt, produir més i consumir a preu fet, per allò de sanejar l'economia i fer anar la roda (d'un sistema pervers). 
 
Deixeu-me rescatar un fragment de Conillet, el monòleg de Marta Galán que interpreta una immensa Clara Segura al Lliure, sota la direcció de Marc Martínez: "Tant és la feina que facis! Perquè qualsevol feina és sempre una merda de feina. Encara que guanyés més pasta que ningú, una feina sempre seria per a mi una feina de merda, perquè estaria ocupant la meva vida d’una manera senzillament desproporcionada. L'única que tinc, de vida!"
 
Crec que me'n vaig a pescar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Cor de Teatre proposa un muntatge sobre aquests dos poemes èpics al TNC
Imatge il·lustrativa
La Diputació de Barcelona proposa un acostament temàtic a la col·lecció Macba
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona fomenta l'anàlisi i la reflexió en el seu cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i Versembrant organitzen una activitat de creació musical per a joves
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc reflexiona sobre com censurem el sentit de l'humor
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'assetjament i la violència verbal que rep la dona al carrer
Imatge il·lustrativa
Una manifestació exigeix que rebre un regal o un altre no depengui de si ets nen o nena