Foto: Dani Vázquez
Res no canviarà dins meu, torno a dir,
però l’amor, ja ho saps, també és un saqueig
que quan marxa ho arrabassa tot, tot.
Esquinça el ventre i aniquila el pit,
tan sols deixa un caminar lent, sorrer
i un desert immens, ample i molt profund.
El plor terrible abans de l’últim sol,
la darrera escena i el fos a negre.
Com podrà néixer el dia
si t’has endut tota la llum?
Poema inclòs en el llibre
Dos hiverns i un incendi
© Aina Torres Rexach
© d’aquesta edició: Viena, 2014
Booktràiler del llibre:
