Ens ha costat Déu i ajuda

Arribes a la conclusió que la parella estable deu ser la menys dolenta de les desgràcies

Corrandes de la parella estable

| 06/12/2016 a les 00:14h
Especial: Rebedor
Arxivat a: Rebedor, il·lustracions

Il·lustració: Philippa Rice



Tenir una parella estable és la cosa més avorrida i desagraïda del sistema solar. Ja no hi ha passió (la passió és capriciosa: només perdura en la carència), coneixem massa els defectes de l'altre i trobem que tothom sense excepció és més interessant que la persona amb la qual compartim nevera i rentaplats.


Però resulta que publiquem a Catorze una sèrie de vinyetes que retraten la cara amable de la quotidianitat de les parelles estables i la gent s'aboca a difondre-les a través de les xarxes socials. Uns, perquè els reconforta veure-s'hi reflectits: són conscients que a casa seva hi ha més disputes per la roba bruta que escenes màgiques de sofà i manta, però també saben que els ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Uns altres, perquè aspiren a tenir justament això: algú amb qui poder estar en un mateix llit però llegint cadascú el seu llibre.

Arribes a la conclusió que la parella estable deu ser la menys dolenta de les desgràcies. La convivència extermina passions i desitjos, però els focs artificials acaben cansant. I la rutina té una mala premsa immerescuda: quan desapareix del mapa, la trobem a faltar com d'aquí a la lluna. Cal haver plegat i perdut uns quants llençols per entendre que la utopia s'assembla bastant a la normalitat. Visca l'amor de cada dia, mentre dura.

COMENTARIS

Normalitat = tot va bé
Marta RS, 13/12/2015 a les 21:52
+34
-3
Brutal. La parella estable és això, estable, perquè darrera hi ha un dia dia que no és gota senzill. Però el moment llibre, silenci i manteta (sense ser sexi ni pretendre res més que calma) és el més semblant a la felicitat. Estabilitat = Tot va bé. Ets genial Eva.
Enyor.
Anònim, 24/01/2016 a les 15:15
Interessant
+60
-2
Tinc 88 anys, en fa 26 que sóc vidu. En varem passar 36 d'anys, junts. Tinguérem alts i baixos, l'economia també fluctuà, però sempre vam ser amics, des dels 5 anys. Cap altra no l'ha pogut eclipsar. Ara cada dia més l'enyor es fa molt pesat.
vuidor
Anònim, 03/02/2016 a les 14:21
+5
-0
Posiplement amb el temps la parella per una mica l'encis dels primers temps,pero es millor aixo que la soletat que et fa sentir un vuitque es molt mala companyia.
Som animes nomades
Vogliono, 06/12/2016 a les 21:37
+5
-1
Tenir parella.feina.amics estables va contranatura.Hem vingut a aquest mon a tindre coneixements i tindre interes de tota la informacio que ens arriba.no ens podem quedar tancats ni amb la mateixa parella si no es que tenim llibertat per fer el que ens agrada.si voleu que una parella estable funciono tots dos han de tindre clar que la parella el formen elnosaltres.el tu i el jo i que perque el nosaltres estigui be.el tu i jo han de tindre la llibertat de creixer i relacionarse amb els altres perque si no ens ofeguem i la relacio de parella acaba enfonsar_se. 2016
Viu i deixa viure
Anònim, 07/12/2016 a les 07:47
+2
-1
Aquest es el lema. Uno para todos y todos para uno. Però el problema de la convivència son els interessos propis, sempre pensar en dos, o tres, segons hagi crescut la familia. Mentre la familia es de dos, es mes fàcil, però quan hi han fills un sempre posa mes que l'altra, un sempre sacrifica mes que l'altra i quan la balança no es igual això pesa i al final aixafa. Quan es tracta de segones relacion ja no hi ha una balança comú, cadascú porta la seva i es reparteix el pes com es pot però sense gaire compromís, tothom ja està escaldat!! Quan es tracta d'amics, tothom es mira el seu propi melic i amics de veritat molt pocs!! Si d'amics nous parlem, ningú te paciència i igual que es formen grups amb moltes ganes, desapareixen. El resultat: Estar sol, perque millor sol que mal acompanyat, però la tristessa arriba i anheles aquells dies de complicitat on tot el que feies era per dos i tot era per sempre.
Existeix
Anònim, 25/08/2020 a les 15:17
+0
-0
Afirmar que en la parella estable es perd la passió, és com dir que no existeix la grossa de la loteria pel sol fet que a tu no t'ha tocat, ni ha tocat a ningú que coneguis. La rutina pot ser una llosa que mati l'amor, i tant, però a vegades (cal que et toqui la loteria) és la base sobre la qual l'amor balla i fa acrobàcies. Tot depèn de si la llosa està a sobre o a sota.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La ciutat participa al festival amb propostes nascudes al seu Districte Cultural
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural inaugura una exposició sobre el fet migratori
Imatge il·lustrativa
L'Aula d'Escriptura de l'Ajuntament de Girona obre les inscripcions per al nou curs
Imatge il·lustrativa
El CosmoCaixa exposa les restes fòssils trobades als jaciments del Cerro de los Batallones
Imatge il·lustrativa
L'artista Christine Sun Kim reivindica el valor de la llengua de signes
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra com es desfila la memòria dels qui pateixen Alzheimer
Imatge il·lustrativa
Un documental recorre la vida d'una actriu magnètica que va abandonar el cinema als 36 anys
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar mostra com una mare pateix la síndrome del niu buit