Ets una part de mi

Recordem mil vegades la mateixa nit mentre ens n’inventem una de nova

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Paul Falardeau


Les complicitats hi són o no hi són. S’intueixen gairebé a la primera. Quan apareixen, per aquelles casualitats que et regala la vida, les agafo ben fort. No és només que al teu costat m’hi senti a gust, és que tu ja ets una part de mi. I com que m’atrau tant tot allò que és de debò, no voldria que desapareguessis del meu petit món.
 
Hem compartit el dolor. L’hem intentat entendre i de mica en mica l’hem après a curar. Algun dia fins i tot hem vist com totes aquelles llàgrimes, que ja no aguantaven més, han sortit a raig, de cop. El silenci ens ha acompanyat. S’ha filtrat discretament en les nostres converses. Quants cops hem callat perquè no ens calia dir res. Només ser-hi.
 
Una mà. Un gest. Tenir-te a prop, tot i que haguem passat dies, setmanes o mesos sense veure’ns. La distància, quan el que enyores és autèntic, només és un parèntesi. Pots seguir escrivint a la mateixa pàgina que et semblarà que res ha canviat. Això tranquil·litza perquè vol dir que si tu estàs aquí i jo estic allà, quan coincidim ens seguirem entenent. Amb la gràcia de poder reconèixer aquella mirada tan teva, aquell somriure que torna. Encara que en algun moment pugui endevinar què m’explicaràs, m’agrada escoltar-te.  
 
I que m’escoltis. Que m’obri, sense adonar-me’n. Potser sí que grinyolen les portes, per aquesta mania que tinc de guardar-ho tot a dins i tancar-ho amb pany i clau. Però evites que es rovelli aquella part de mi. Amb tu som al mateix lloc. Tot és més fàcil. Som diferents, però no ens cal assemblar-nos. Quantes vegades no gosàvem fer aquell pas i ens hem donat l’empenta per llançar-nos. Aliant-nos amb les il·lusions. Endavant, si hi creus, fes-ho, no tinguis por. 
 
Si t’estimo deu ser per la confiança que em transmets. Per la teva mirada neta. Vas de cara. No hi ha res a amagar. Conec les teves cartes i tu les meves. És així com juguem a viure i a fer-ho tot una mica més relatiu. Riem per bestieses que només entenem nosaltres. Recordem mil vegades la mateixa nit mentre ens n’inventem una de nova.
 
Brindaré amb tu per la sort d’haver-te conegut. Per aquelles coses que no ens parem a pensar mai: estem vius i, només per això, som afortunats. Però sobretot, pels ulls que ahir estaven humits i que avui tornen a brillar. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís
Imatge il·lustrativa
Una animació sobre el valor de l'esforç i de la paciència