Ets una part de mi

Recordem mil vegades la mateixa nit mentre ens n’inventem una de nova

Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies

Foto: Paul Falardeau


Les complicitats hi són o no hi són. S’intueixen gairebé a la primera. Quan apareixen, per aquelles casualitats que et regala la vida, les agafo ben fort. No és només que al teu costat m’hi senti a gust, és que tu ja ets una part de mi. I com que m’atrau tant tot allò que és de debò, no voldria que desapareguessis del meu petit món.
 
Hem compartit el dolor. L’hem intentat entendre i de mica en mica l’hem après a curar. Algun dia fins i tot hem vist com totes aquelles llàgrimes, que ja no aguantaven més, han sortit a raig, de cop. El silenci ens ha acompanyat. S’ha filtrat discretament en les nostres converses. Quants cops hem callat perquè no ens calia dir res. Només ser-hi.
 
Una mà. Un gest. Tenir-te a prop, tot i que haguem passat dies, setmanes o mesos sense veure’ns. La distància, quan el que enyores és autèntic, només és un parèntesi. Pots seguir escrivint a la mateixa pàgina que et semblarà que res ha canviat. Això tranquil·litza perquè vol dir que si tu estàs aquí i jo estic allà, quan coincidim ens seguirem entenent. Amb la gràcia de poder reconèixer aquella mirada tan teva, aquell somriure que torna. Encara que en algun moment pugui endevinar què m’explicaràs, m’agrada escoltar-te.  
 
I que m’escoltis. Que m’obri, sense adonar-me’n. Potser sí que grinyolen les portes, per aquesta mania que tinc de guardar-ho tot a dins i tancar-ho amb pany i clau. Però evites que es rovelli aquella part de mi. Amb tu som al mateix lloc. Tot és més fàcil. Som diferents, però no ens cal assemblar-nos. Quantes vegades no gosàvem fer aquell pas i ens hem donat l’empenta per llançar-nos. Aliant-nos amb les il·lusions. Endavant, si hi creus, fes-ho, no tinguis por. 
 
Si t’estimo deu ser per la confiança que em transmets. Per la teva mirada neta. Vas de cara. No hi ha res a amagar. Conec les teves cartes i tu les meves. És així com juguem a viure i a fer-ho tot una mica més relatiu. Riem per bestieses que només entenem nosaltres. Recordem mil vegades la mateixa nit mentre ens n’inventem una de nova.
 
Brindaré amb tu per la sort d’haver-te conegut. Per aquelles coses que no ens parem a pensar mai: estem vius i, només per això, som afortunats. Però sobretot, pels ulls que ahir estaven humits i que avui tornen a brillar. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Macba exhibeix l'obra de l'artista alemanya Charlotte Posenenske
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
Un vídeo mostra com s'ha de dur a terme una autoexploració mamària i denuncia la censura
Imatge il·lustrativa
Pau Vallvé repassa la història per fer una crida a les mobilitzacions socials
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys