Paco de Lucía va néixer el 21 de desembre del 1947 i va morir el 25 de febrer del 2014. El recordem amb 14 reflexions seves.
1. Només els mediocres copien, els genis roben.
2. L’embolcall pot ser important, però el contingut ha de ser-ho per força.
3. Em preocupa molt el fracàs. No sé si és per vanitat, per necessitat d’afecte o per totes dues coses.
4. Això de la inspiració que diem els artistes és tot mentida. A mi el que m’agrada és jaure.
5. La panxa s’atipa ràpid, però l’esperit mai.
6. M’agradaria trobar alguna cosa que em permetés no tocar més la guitarra. Però no em veig assegut mirant el futbol i sense tocar-la.
7. Els artistes som molt egoistes: ens tanquem en nosaltres mateixos i ens oblidem de la resta del món.
8. Tocava amb ràbia per combatre la inseguretat que em provocava ser només un guitarrista.
9. Necessito saber que en cada disc m’hi jugo la vida. No és una qüestió de mal d’esquena, sinó de lluitar contra el temps, l’edat, la falta d’energia i la falta d’estímuls.
10. Camarón és el meu ídol.
11. Dins meu hi ha un cabró que no em deixa jubilar.
12. La guitarra m’ha ofert la possibilitat de comunicar-me amb la resta del món sense utilitzar la paraula.
13. El flamenc és una pena, com l’amor. En el fons, tot és una pena i una alegria.
14. La guitarra és una filla de puta. Hi tinc una relació de devoció i d’odi, perquè per tocar flamenc és necessari molt d’esforç.
