Sembla que rigui

«I de què s’ha mort? De vella! Ves, de vella! Ja em tocava!»

Especial: Tast teatral
Arxivat a: La butaca, teatre
«Sembla que rigui» és un monòleg escrit per Òscar Constantí i Mont Plans que aborda la mort des de totes les dimensions possibles: la biològica, social i la sentimental. Tot i que el final de la vida és el protagonista indiscutible de l'obra, hi ha qui suggereix que es tracta d'una representació sobre l'amor. Qui ha dit que fossin incompatibles? La mateixa Mont Plans interpreta el personatge de Júlia Català Verdaguer, una dona que va sobreviure a dos marits i un fill. El monòleg s'estrena el 13 de gener a La Seca - Espai Brossa.  
 

Foto: Michele M. F.

 

Ja m’imagino el que dirà la gent quan vinguin a dir-me l’últim adéu. Si és que ve algú, clar. Començaran amb totes aquelles frases que tots hem dit alguna vegada, mentre som vius, quan mirem un mort: Se la veu tranquil·la. Sembla que dormi! Ha quedat molt bé! De fet, ha quedat ben igual! No, ha quedat millor que quan era viva!... I després faran totes aquelles preguntes que no esperen resposta. Diran: “Però que encara era viva!?” Aquesta no era aquella que tenia la funerària? Devia haver fet molts diners, eh? On deuen haver anat a parar tots aquells diners? Quants anys tenia? I de què s’ha mort? De vella! Ves, de vella! Ja em tocava! [...]

Vull deixar clar que aquesta és la primera vegada que em moro de veritat, sencera, perquè morir-me de “coses” ho havia fet moltes vegades. M’havia mort de tot, menys d’avorriment! M’havia mort de mal de peus, de mal de queixal, de cansament, de por, de fàstic, de calor, de fred, de vergonya, d’amor... de riure! Durant molts anys cada dia me'n moria, de riure! Ara, últimament ja no tant, perquè quan et fas gran les coses ja no et fan tanta gràcia! oi? [...]

De fet, al llarg de la història la gent s’ha mort de mil maneres diferents i també l’han matat de mil maneres diferents: apunyalats, enverinats, torturats, i amb armes de tots els calibres... Després tenim les execucions, que són els sistemes per assassinar legalment: tenim crucifixió, lapidació, empalament, foguera, forca, garrot vil, afusellats, a la guillotina, a la cadira elèctrica, a la càmera de gas, i l'última, que en alguns països “civilitzats” encara la fan servir (legalment), la injecció letal! O sigui, d’una manera o altra, ens morim! Ben mirat, l’única cosa segura a la vida és la mort!
 

Foto: Sembla que rigui
 

Programa de mà de l'obra. Foto: Sembla que rigui

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa torna a promoure la creativitat i la creació per a totes les edats
Imatge il·lustrativa
La nova exposició de la MAPFRE posa el focus en els artistes que van utilitzar el pastel
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona impulsa una jornada de trobades divulgatives
Imatge il·lustrativa
El Macba programa una jornada sobre l’empremta de la repressió i la despossessió colonial
Imatge il·lustrativa
L'únic camí per fer una gran feina és estimar el que fas
Imatge il·lustrativa
Un cicle de la Filmoteca recupera films que han estat amagats durant anys
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la il·lusió d'un gos per ajudar els altres
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de saber-se mesurar per no perdre el nord