Amb motiu del dia de Sant Esteve, us convidem a llegir l’inici de «L’auca del senyor Esteve», de Santiago Rusiñol. Els capítols van acompanyats d’un rodolí i d’una vinyeta de Ramon Casas. En el cas del primer capítol, el rodolí en qüestió és “Quan naixia l’Estevet, no feia calor ni fred”.
L’auca del senyor Esteve, il·lustrada per Ramon Casas.
El jorn que va nàixer l’Estevet, el seu pare, el senyor Ramon, després d’esperar anys i anys aquella criatura tardana, per les contingències del comerç, no va poguer estar perenne al costat de la seva esposa.
Les compradores batxilleres, semblava que s’havien avingut, per no deixar-lo complir com a pare, i allí a «La Puntual», la botiga de vetes-i-fils de més crèdit i de més giro de quatre carrers de llarg a llarg, que ara una cana de trenzilla, que ara una ruixa, que ara quatre pams de floc, entre compra i tafaneria, el van tenir entretingut allà a darrera del taulell, mentres la pobra muller, allí sobre, a l’entresol, complia la missió materna de donar fruit an En Ramon, amb la llevadora a l’alcova, i dugues veïnes a la sala.
A fora de l’alcova, plovia: una pluja fina, una polsina d’humitat que anava enfangant el carrer, l’acera i «La Puntual». Al davant, al quartel d’artilleria, no hi havia ni aquell sentinella, ni aquells oficials que es gronxen en els balancins de la porta. Els dos rengles de finestres simètriques i en formació a cap a cap de la fatxada, estaven disciplinadament tancades; la faixa de groc de quartel que decora aquests edificis regalimava cara avall de les parets; les mules, els soldats i els canons semblaven tancats en una piscina, i fins la flaire de cuina, de quadra i d’home, que surt d’aquests establiments de pólvora, era una flaire aigualida.
La tarda no podia ser més trista per tenir lloc un naixement, però el senyor Ramon no tenia temps, i ni es podia dar el luxo d’estar trist.
Tràiler de «L’auca del senyor Esteve»:
