Refresca el teu Shakespeare

Moisès Maicas ens serveix un banquet shakesperià diferent al Maldà

| 28/12/2015 a les 10:22h
Especial: Teatre
Arxivat a: La butaca, teatre

 


Preparem-nos per l’allau de Shakespeare que ens ve aquest 2016 que ja treu el nas. Ho dic amb un somriure de felicitat, és clar. Segons amb quin calendari fem els comptes, el julià o el gregorià, el geni va morir el 23 d’abril o el 3 de maig, però del que no hi ha cap dubte és que ho va fer el 1616. Per commemorar com cal aquest quart centenari, el món anglosaxó ja preparara tota mena d’esdeveniments. Aquí, que tenim debilitat per Shakespeare des de sempre, ja fa mesos que tenim el Bard de Stratford enfilat als escenaris. Els més grans i els més petits.
 
Faltar una mica al respecte és una manera de demostrar confiança. Justament això és el que fa l’espectacle que passa les festes al petit teatre Maldà del carrer del Pi de Barcelona: que trobem tan nostre l’autor anglès que ja ens atrevim fins i tot a perdre-li el respecte. Matiso: perdre el respecte no vol dir fer les coses pel broc gros. Vol dir confegir un espectacle diferent, divertit i de petit format, deutor del cabaret clàssic més que no pas del teatre musical, on tot funciona perquè tot està mil·limetrat: les veus, la direcció musical, la petita dramatúrgia, les coreografies, el senzill text, els encaixos entre gèneres diferents. Tot plegat és un atreviment des del mateix títol: Shaking Shakespeare. Remenant Shakespeare.
 
I què es remena en aquest Remenant Shakespeare? La idea, cal explicar-ho, la va tenir el tenor Josep Fadó, qui –segons diu el programa de mà– volia «cantar àries de Shakespeare a cau d’orella». És a dir, desempallegar-se durant una estona de les cotilles tan estrictes que marca el gènere líric. Ho va anar a explicar al director Moisès Maicas, qui ho va veure clar. Amb aquestes premisses, comença un espectacle on d’entrada se’ns serveixen alguns plats d’òperes shakesperianes, meravellosament intrepretades per Fadó en el registre que li coneixem. Giulietta e Romeo de Riccardo Zandonai, Otello i Macbeth, de Verdi. Les magnífiques veus del tercet femení The Sing Song Sisters confirmen que estem davant un espectacle seriós, que tenim la sort de veure en una sala de tan petites dimensions com el Maldà i no en un gran teatre. Quan de cop i volta apareixen els The Hunfris, un quartet masculí especialitzat en estil barbershop, i canvien el ritme i el to interpretant Tonight, de West Side Story. És només el començament, perquè a partir d’aquí el to festiu, divertit, fins i tot esbojarrat, s’imposa, i avança en un crescendo que ja no té aturador i que  acaba quan Josep Fadó ens serveix un Hakuna Matata que deixa tothom esglaiat, en el millor dels sentits possibles.
 
El mèrit no és cantar el Hakuna Matata, és clar. El mèrit és fer-ho després de cantar Verdi. I fer-ho de manera que no grinyoli, que sigui alhora un homenatge festiu i una petita malifeta. Moisès Maicas ho ha fet i ens ha servit un banquet shakesperià diferent: el que analitza la relació de l’immortal escriptor anglès amb la música. Una relació llarga i intensa que va de la lírica al madrigal passant pels musicals de Broadway o les adaptacions disneianes d’alguna gran tragèdia.
 
I per si els puristes arruguen el nas, potser caldria recordar que el mateix William Shakespeare va ser el rei de les barreges: tradició, història, versos i idees d’altres autors, idees proòpies elaborades una i mil vegades, anècdotes que acabaven de passar i que divertien al públic, picades d’ullet a gèneres populars... en fi, la seva tendència a construïr espectacles a pedaços és tan notòria que algun contemporani envejós el va anomenar, maliciosament, «shake-scene». Dic això perquè mentre veia l’altra nit l’espectacle del Maldà pensava que al mateix Shakespeare li agradaria. I, sobretot, li agradaria molt veure les cares de felicitat del públic. Ell, que durant tota la vida es va preocupar per fer feliços els seus espectadors.
 
Al cap i a la fi, vet aquí una fantàstica manera de començar a celebrar l’any Shakespeare. Com canten The Hanfris en un moment de l’espectacle: «Brush Up Your Shakespeare!» (Refresca el teu Shakespeare). Cantant i ballant, que no és mala manera de començar les coses.
 

Shaking Shakespeare
Intèrprets: Bernat Cot, Josep Fadó, Paul Perea, The Hanfris (Juan Bertrand, Jordi Forcadell, Gener Salicrú, Adrià Sivilla), The Sing Song Sisters (Núria Cuyàs, Laura Pau, Lluna Pintado).
Direcció musical: Sheila Garcia
Direcció escènica: Moisès Maicas
El Maldà (c. Del Pi, 5 esc. Dreta).
Del 24 de desembre al 10 de gener.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Una exposició explora la relació entre els modernistes i un dels seus temes preferits: les flors
Imatge il·lustrativa
Una visita guiada permet descobrir els secrets de l'edifici d'Antoni Gaudí
Imatge il·lustrativa
El Museu Picasso organitza la lectura contínua de «Liberté!», un poema de l'amic del pintor
Imatge il·lustrativa
El fons de l'Arxiu de la Diputació permet conèixer la Barcelona de principis del segle XX
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge sobre l'amor secrets que van creixent
Imatge il·lustrativa
Un anunci nadalenc ens anima a tenir cura dels qui estimem
Imatge il·lustrativa
Revivim un capítol de la sèrie protagonitzada per la nena pèl-roja
Imatge il·lustrativa
Un anunci mostra la força amb què viuen, es tranformen i es mantenen algunes relacions